A Catalunya, el vi gaudeix d’una llarga
tradició cultural que ha fet que es constitueixi una regió vinícola històrica i
amb unes peculiaritats pròpies.
El conreu de la vinya va arribar pel
Mediterrani de la mà de les civilitzacions grega i romana. Així doncs, la
cultura, la tradició i el paisatge del vi formen part, des de fa segles, de la
història de Catalunya, fins arribar al punt que s’han convertit en un símbol
del nostre país.
Al nostre país, el conreu de ceps que predomina és el del
raïm blanc en explotacions agràries familiars associades en cooperatives. També
és cert que tradicionalment, han destacat els vins blancs i els vins licorosos
com el vi ranci o el moscatell, entre altres.

En conclusió, en cada una de les zones on existeix una DO,
la geografia, el clima i les varietats de raïm fan que els vins elaborats a
Catalunya siguin diversos entre ells, però amb un denominador comú: són
productes de qualitat gràcies a la dedicació i l’afany de superació dels
productors i elaboradors.
Per altra banda, el vi ha passat també ha ser un producte
molt preuat per al consumidor, que cada vegada més, valora la tasca que hi ha
darrera de cada ampolla i s’interessa per conèixer-ne les seves propietats. En
els darrers anys, el vi ha sigut també objecte d’investigacions científiques,
apuntant a que el vi, si és de qualitat, i sempre consumit amb moderació durant
els àpats, contribueix al benestar de les persones i, fins i tot,
l'Organització Mundial de la Salut ha considerat el vi aliment de la Dieta
Mediterrània.
DO COSTERS DEL SEGRE
D’entre totes les
Denominacions d’Origen de Catalunya, la que ens toca més d’aprop, la més pròpia
de les nostres terres és la DO Costers del Segre.
És una Denominació
pròpia de la demarcació de Lleida, constituïda per diverses subzones: Artesa,
Vall del Riu Corb, les Garrigues, el Pallars Jussà, Raimat i Segrià. Es
caracteritza per l’aplicació de tecnologia avançada i per la innovació. Així
doncs, DO Costers del Segre està portant a terme una reconversió varietal i
aposta per varietats com l'ull de llebre, el cabernet sauvignon, la garnatxa i
també el sirah i el merlot.
Una
altra característica d’aquesta Denominació d’Origen, és el contrast tèrmic
propi del clima continental, accentuat per una insolació elevada i una
pluviositat escassa. A més, cada subzona presenta diferències climàtiques i de
sòl, i paisatges que conjuguen muntanya i pla.
En el seu conjunt
però podríem dir que la DO Costers del Segre té les següents característiques
pròpies:
Uns vins negres potents, equilibrats i
estructurats. Les varietats de raïm més utilitzades són cabernet sauvignon,
pinot noir, merlot i ull de llebre.
Els rosats, són
frescos i fruitosos, elaborats principalment amb ull de llebre, merlot i
cabernet sauvignon.
Per últim els
blancs, poden ser d’un estil més clàssic, elaborats amb macabeu, xarel·lo i
parellada, o bé amb un toc més modern, fets amb chardonnay, sauvignon blanc o
riesling. Part de la producció de raïm blanc es destina sobretot a l'elaboració
de cava.
Tota aquesta
cultura del vi, tant arrelada a la nostra terra, que ens dóna aquest producte
de gran qualitat, ha possibilitat l’aparició d’un important nombre de plats la
base dels quals és el vi o els seus derivats. D’aquest manera, a Restaurant
Palouet de Segarra, us volem brindar una recepta la qual, un dels productes
estrella és el vi.
CONILL
AL VI NEGRE
Ingredients:
(4 a 6 persones)
- 1
conill trossejat
- 1/2 ampolla de vi negre
- 2 cebes mitjanes
- 3 pastanagues
- pebrot verd
- 2 tomàquets madurs
- 4 alls
- oli d'oliva suau
- sal
- pebre negre
- pa
- avellanes
Preparació:
Per començar
l’elaboració d’aquesta recepta, salpebrem el conill i el posem a fregir en una
cassola, a foc mig, quan comenci a daurar-se el retirem.
Mentre sofregim el
conill podem anar tallant la verdura, la qual una vegada haguem retirat el
conill la podem introduir a la cassola. El tomàquet l’introduïm 5 minuts més
tard.
Anem remenant les
verdures, també a foc mig, fins que també quedin daurades. Llavors tornem a
posar-hi el conill. La part del fetge no li posem, ja que l'utilitzarem per fer
la picada.
Una vegada passats
3 minuts hi posem el vi negre i ho deixem reduir a foc lent. No hi ha un temps
concret per tal de tenir-ho reduint, simplement, quan vegem que ha quedat una
salsa una mica consistent, estarà apunt.
Finalment, ja només
quedarà introduir-hi la picada, la qual farem amb avellanes, pa torrat i el
fetge del conill. Aquesta s'haurà de posar quan la salsa comenci a lligar. Si
convé a l'últim moment rectifiquem de sal.
És aconsellable fer aquest plat d'un dia per
l'altre, ja que la barreja de sabor queda més amorosida.
Bon profit!!