BRANDADA DE BACALLÀ

El bacallà és un peix que ens encanta, en totes les seves formes! I és que, és un dels que més apareix en els receptaris tradicionals de la Segarra ja que, en aquestes contrades de terra endins, era dels que més es podia trobar als mercats, degut a la facilitat per tal de conservar-lo si ho comparem amb altres tipus d’ingredients provinents del mar.

El nom original és idèntic en català i en occità, és un plat tradicionalment d’hivern, que es preparava especialment en èpoques com la quaresma, tot i que, avui en dia, en podem menjar i elaborar sempre que ens vingui de gust!

Hi ha múltiples maneres de preparar aquesta deliciosa recepta. Per exemple, a la Catalunya Nord, sovint l’acompanyen amb olives i el pa torrat. Al País Basc, per suavitzar el seu contingut en greix, hi afegeixen una patata petita cuita. Els pescadors catalans i valencians la fan tradicionalment al morter, posant-hi el bacallà i l’oli d’oliva i barrejant-ho tot molt bé.

A Restaurant Palouet de Segarra, l’hem incorporat a la nostra carta de tapes, ja que, és un clàssic que mai decep. A continuació, us presentem la recepta que utilitzem. Esperem que us agradi!

 

BRANDADA DE BACALLÀ

Ingredients per 4 persones:

. 350 gr. de bacallà dessalat

. 1 ceba gran

. 1 cullera sopera de farina

. 35 cl. d'oli d'oliva suau

. 150 cl. de brou de peix

. Formatge parmesà

Preparació

El primer pas per tal de començar a posar en marxa la nostra recepta de brandada de bacallà, serà tallar la ceba ben fina i la posar-la a fregir a foc molt lent en una cassola. Quan quasi estigui caramel·litzada hi afegim el bacallà i ho deixem coure uns 5 minuts, tot a foc molt lent.

Passat aquest temps traiem el bacallà i la ceba de la cassola i amb el mateix foc lent hi afegim la farina. Aquesta barreja l’hem d'anar remenant fins que quedi una massa compacta. Un cop tinguem aquesta massa, hi anem afegint el brou, que haurem escalfat prèviament, ja que és important que estigui calent a l’hora d’incorporar-lo. Afegim el brou de mica en mica i sense parar de remenar. 

D'aquesta manera ens quedarà una beixamel, si volem que quedi més clara o més espessa només cal variar la quantitat de  brou.

Per últim, només faltarà tornar-hi a afegir el bacallà i la ceba i remenar-ho durant un parell de minuts, sempre amb el foc a baixa intensitat.

Arribats a aquest punt, la brandada ja està enllestida! D’un dia per l’altre, serà fins i tot més bona. Així doncs, us recomanem posar-la en recipients individuals, com poden ser les terrines de fang i guardar-ho a la nevera.

Al moment de servir-la, ratllem formatge parmesà al gust i introduïm les terrines individuals que hem preparat al forn per tal de que gratini. Una bona opció de presentació, és amb torradetes fines de pa.

Un clàssic, molt fàcil de fer i, com no, boníssim!

Bon profit!!

TÀRTAR DE FUET IBÈRIC I MADUIXA

Les tapes, petits platets ideals per compartir i que permeten fer tastets de diferents elaboracions en un sol àpat. Si en els nostres dies el fet de menjar sovint s’entrellaça amb el de socialitzar, amb les tapes aquests conceptes van estretament lligats.

És un tipus de plats que, encara que es consumeixen durant tot l’any, és ideal per els mesos de bon temps, quan les tapes poden ser consumides entre amics, a l’aire lliure, prenent també alguna cosa de beure per amenitzar-ho.

D’aquesta manera, a Restaurant Palouet de Segarra, hem enllestit ja la carta de tapes que estarà present al nostre establiment durant els mesos de primavera i estiu d’aquest any. Un dels plats que s’hi presenta, combina dos ingredients principals, la barreja de la qual sorprèn i no deixa indiferent: per una banda, la maduixa, un producte de temporada de primavera. Per altra banda, el fuet ibèric, un embotit molt nostrat i que agrada a grans i petits!

El resultat, un tàrtar de fuet ibèric i maduixa, una tapa exquisida. En aquesta ocasió us n’hem volgut presentar la recepta ja que, a més de ser un plat boníssim és senzill de fer. Us animem a cuinar-la i a deixar bocabadats tots aquells que ho provin!

Ingredients:

 

. 75 gr. de fuet ibèric

. 3 maduixes mitjanes

. 1/2 ceba tendra

. 2 cullerades d'oli d'oliva suau

. 1 cullerada de mel

. suc de mitja llimona

. 1 culleradeta de sal

. 1/2 culleradeta de pebre blanc

. 5 gotes de tabasco

. 1 rovell d'ou

. julivert

. pa torrat

Preparació:

El primer pas per tal de començar la recepta és pelar el fuet i tallar-lo a daus el més petits possibles. Seguidament fem el mateix amb les maduixes i la ceba, ho pelem tot i ho tallem ben petit.

Una vegada ho tenim tot ben tallat ho posem en un bol i hi afegim la mel, l’oli d’oliva suau, el suc de la mitja llimona, la sal i el pebre, el tabasco, el julivert i el rovell d’ou, que farà que el nostre tàrtar lligui. Ho remenem enèrgicament. Un cop estiguin tots els ingredients ben integrats, només quedarà deixar-ho macerar durant aproximadament 10 minuts.

Passat aquest temps, posem tota la barreja en un colador, deixant un recipient sota. D'aquesta manera traurem els líquids que ens complicarien l'emplatat, però sense llençar-los.

Per emplatar posarem la barreja en un motlle de la forma que més us agradi,  i per damunt hi podrem afegir els líquids que han sortit del colador.

El pa torrat el podem posar com a guarnició o en un plat a part.

Esperem que us hagi agradat i que us atreviu a provar-lo! El resultat de ben segur que us sorprendrà molt positivament! 

Bon profit!

RUTES PER LA SEGARRA

Arriba la setmana santa, comença a fer bon temps i s’ha d’aprofitar! És hora de sortir de casa i descobrir el nostre entorn. Com fer-ho? Cadascú amb el mitjà que més li agradi! A la Segarra, esplèndida en aquesta època de l’any, pots trobar-hi nombroses rutes per fer a peu, amb BTT o amb bicicleta de carretera. En aquesta ocasió, te’n proposem algunes que comencen, acaben o passen per Palouet.

SENDERISME

Palouet – Sant Pere de Murinyols

Es tracta d’una ruta circular amb sortida i arribada a Palouet, en la que es recorre 5,7 quilòmetres en un temps aproximat d’una hora i quinze minuts tot i que això, ja se sap, depèn de cadascú! La ruta, amb una dificultat tècnica moderada té un desnivell acumulat de 181 m.

L’ermita de Sant Pere de Murinyols, es tracta d’una capella situada al municipi de Torà, situada al cap del Tossal de Sant Pere des d'on presideix l'extensa zona de camps de conreu de la partida dels Empalous. Des de l’ermita doncs, es gaudeix d’unes vistes espectaculars que s’allarguen al sud i a l’est per les costes de Palou i Vicfred fins a Ivorra i els seus entorns; al nord, trobem la vall del Llobregós, sota les serres de l'Aguda i de Pinós, i a l'oest es contempla el conjunt de turons gipsosos típics del centre de la vall.

Val la pena doncs, fer aquesta ruta i arribar a aquest magnífic mirador i emplaçament que ens ofereix la comarca.

Wikiloc: Ruta fins a Sant Pere dels Murinyols

La ruta del Molí del Cava

Aquesta ruta, de dificultat tècnica fàcil i un recorregut 7,34 quilòmetres, comença al punt quilomètric 6,5 de la carretera LV 3113 que va de Guissona a Solsona, trenquem a l’esquerra de la carretera una vegada passat el pont del Riu Llobregós en direcció Solsona, recorrem uns 500m per camí fins arribar a la masia en ruïnes del Mas del Sot. Aquí trobem dos plafons que ens informen, per una banda de les rutes  per l’EIN i per altra, de la fauna, geologia i vegetació de la zona.

La ruta del Molí del Cava, és espectacular, ja que durant el trajecte ens trobem amb múltiples elements arquitectònics: cabanes de volta, masies i masos, un petit pont medieval d’arquitectura popular que salva un aragall i, com no, el Molí del Cava, que es un antic molí fariner i que dóna nom a la ruta. També trobem elements naturals que conformen un paisatge insòlit: petits boscos de roures, turons guixencs, el riu Llobregós, la riera de Massoteres i un dels xops més grans de Catalunya, no per la seva alçada sinó per la seva amplitud.

La ruta, comença i acaba a l’esmentat Mas del Sot i, tot i que no passa per Palouet hi cau ben a prop.

Wikiloc: Ruta del Molí del Cava

Vegeu un vídeo del Molí del Cava

Caminada popular de Palouet

En aquesta ruta, molt fàcil en quant a dificultat tècnica, es tracta de donar un tomb, i descobrir els voltants del poble de Palouet, tot arribant fins a la bassa. Es tracta d’una ruta circular, amb sortida i arribada a Palouet. Apta per a tots els públics ja que té un recorregut curtet (2,59 quilòmetres), i amb un desnivell de tant sols 40 m. Durant la ruta, passarem per la bassa de Palouet, una mantell d’aigua impressionant, un autèntic oasis a la Segarra, en el mateix indret trobarem una pantalla d’avistament d’aus, on podrem gaudir en silenci la presència d’ànecs  i que algun altra Bernat Pescaire vingut segurament de la Vall del Segre. La millor hora és cap a la tarda-vespre.

Wikiloc: Caminada Popular de Palouet

BTT

Amb BTT, us proposem una ruta circular que surt i acaba des del mateix poble de Palouet. Té una dificultat tècnica moderada i un recorregut total de 46,86 quilòmetres. Així doncs, disposa d’una llargada considerable que, encara que això depèn molt de cadascú, podem tardar unes 6 hores i 45 minuts en realitzar-la. El desnivell acumulat és de 696 m. Es tracta d’una ruta variada, que combina pista, corriols i alguna trialera, i en la que cal anar preparats degut, més que a la seva dificultat, a la seva durada.

En aquest cas, us deixem la referència de la ruta, realitzada i publicada per un client de l’Hostal i el Restaurant, que durant la seva estada a la Segarra, va decidir descobrir-la a través de la bicicleta BTT.

Wikiloc: Ruta BTT des de Palouet

BICICLETA DE CARRETERA

Per últim, pels amants de la bicicleta de carretera, proposem una ruta que, tot i sortir i acabar a Guissona, si es desitja, al tractar-se d’una ruta circular, també es pot iniciar i finalitzar a Palouet, ja que la ruta hi passa.

La ruta presentada, es considerada de dificultat tècnica moderada. El recorregut total consta de 63,75 quilòmetres que, aproximadament, es recorren amb 3 hores i 20 minuts fent parades i gaudint del paisatge tranquil·lament, en total salven un desnivell acumulat de 839 m.

La ruta, que va fins a l’alta Segarra, discorre per carreteres secundàries que gaudeixen d’una important tranquil·litat. A més, és ideal per gaudir del paisatge i descobrir elements arquitectònics com són santuaris, castells, torres i ermites propis de la comarca. També altres elements com el call jueu de Torà,  l’antiga ciutat romana de Iesso a Guissona o el petit llogaret rural de l’Astort, entre Pujalt i Sant Guim de Freixenet.

Aquesta ruta amb bicicleta de muntanya és ideal per fer a la primavera i a la tardor, així que ara és el moment ideal per gaudir-la i descobrir els paisatges que ens brinda!

Wikiloc: Ruta cicloturística de Guissona a l'alta Segarra per carreteres secundàries

Us animem a fer alguna d’aquestes rutes, o de les moltes altres que es poden fer a la Segarra, ja que, com podeu veure n’hi ha per tots els gustos, aficions i nivells.

I una vegada feta la ruta, és moment per fer una parada i recompensar l’esforç amb un bon dinar i, si es vol, fins i tot una estona de relax a la piscina del mateix Restaurant Palouet!

Bona Setmana Santa a tothom!

XURRASCO AMB CREMA DE MOSTASSA A L'ANTIGA

El xurrasco, una peça extreta del costellam de la vedella, es tracta d’una carn molt saborosa. A vegades però, ens podem trobar que no quedi suficient melosa, ja que és una peça a vegades poc tendra. Avui, en aquesta recepta, us portem una manera de cuinar el xurrasco que sorprèn per la seva melositat i textura, ja que queda tendre i, per descomptat, boníssim!

Així doncs, us animem a provar aquesta deliciosa recepta de carn, amb el toc tant original que hi dóna la mostassa, i que, a més, és molt fàcil de fer!

Ingredients: (4 persones)

. 12 talls de xurrasco

. Pebre vermell dolç

. Sal

. Romaní 

. 2 caps d'all

. 2 fulles de llorer

. 1 branca de romaní

. 4 cebes mitjanes

. 4 tomàquets madurs

. 1/2 litre de vi blanc

. 1/2 litre d'oli de gira-sol

. Mostassa a l'antiga

. Nata per cuinar

Preparació:

El primer pas a fer d’aquesta recepta, és marinar el xurrasco. Per fer-ho, el posem en una cassola per posar al forn juntament amb el llorer, els caps d'all partits per la meitat i el romaní, també ho salem i hi posem pebre vermell abundant. Un cop ho tenim, ho deixem reposar durant 4 hores amb la tapa de la cassola posada.

Un cop hagi passat aquest temps afegim el vi blanc i l'oli de gira-sol a la cassola i ho posem tot al forn, el qual haurem prèviament escalfat a 125 graus. La cassola ha de continuar amb la tapa posada.

El temps de cocció és d’aproximadament 90 minuts. Quan en porti 60 minuts introduïm el tomàquet  i les cebes tallades per la meitat .

Passats els 90 minuts traiem el suc de la cassola i amb la tapa oberta ho deixem rostir a 180 graus durant uns 6 minuts aproximadament. Mentrestant el suc que hem tret de la cassola el posem en una altra olla i ho deixem reduir el foc.

Per tal d’elaborar la salsa, afegim a la reducció que hem preparat i la mostassa a l'antiga, es podrà variar la quantitat d’ingredients el podem variar segons el gust o textura ens agradi més. És important tastar la salsa i, si convé la rectifiquem de sal.

Un cop tinguem les elaboracions acabades, és moment d’emplatar. Per muntar el plat posem el xurrasco, el tomàquet, la ceba i un parell de llàgrimes de la salsa de mostassa.

En aquest cas ho hem fet amb ceba i tomàquet però existeixen totes les variacions que es vulgui! Per exemple, s’hi poden introduir altres tipus de verdura com pot ser carxofes, pebrots o espàrrecs.

Bon profit!

LASANYA DE VERDURES I BACÓ

 La lasanya és un dels plats més típics que tenim de la gastronomia italiana. Aquesta recepta de pasta tan clàssica es composa de capes de pasta intercalades de farcit, normalment de carn, que és el més comú, però d’opcions i de receptes n’hi ha múltiples i en podem trobar de verdures, de pollastre, de tonyina... infinitat de possibilitats!

En quan a l’origen de la lasanya, es creu que es troba en l’època romana, més concretament amb Ciceró, qui la va crear ja que en els seus escrits fa esment a la seva passió per "Lagum", que eren tires de pasta llarga que s'omplien com l'actual lasanya entre capa i capa. Això era el més semblant, fins que al segle XVII es començarà a fer al forn per aconseguir la grandiosa lasanya gratinada.

En el blog d’aquesta setmana, us presentem una recepta que hem incorporat recentment al nostre menú de cap de setmana, la lasanya de verdures i bacó.

Ingredients (4 persones):

 - 200 gr. de xampinyons

- 125 gr. de carbassó

- 80 gr. d'albergínia

- 70 gr. de porro

- 125 gr. de bacó

- 8 làmines de lasanya

- 30 gr. de farina

- Oli d'oliva suau

- 400 cl. de llet

- Formatge ratllat

- Sal

Preparació:

El primer que fem és tallar la verdura i posar-la a sofregir a foc lent en una cassola, també la rectifiquem de sal. Quan ja quasi estigui cuita, hi afegim el bacó. Ho deixarem coure uns 5 minuts més i ja tindrem la farsa de la lasanya feta.

Un cop fet aquest pas retirem la farsa i la deixem en una escorredora amb un plat sota. L'oli que queda a la cassola l'aprofitem per fer la beixamel. Si n’hi ha un excés en podem retirar una part.

Per fer la beixamel afegim la farina a l'oli de la cassola, procurant que no arribi a l'ebullició. S’ha d'anar remenant fins que quedi una massa mitjanament compacta. Acte seguit hi anem afegint la llet de mica en mica i remenem fins arribar a la textura de beixamel que més ens interessi, un cop ho tenim gairebé acabat tornem a rectificar de sal.

Quan la beixamel quedi feta en retirem una tercera par de la cassola i el reservem. Llavors afegim les verdures i el bacó juntament amb la beixamel restant i remenem intentant que quedi ben impregnat d'aquesta.

L’últim pas que hem de fer abans de començar a muntar la lasanya, és bullir les làmines de pasta. Un cop fet, ja estem disposats per muntar la lasanya. Primer pintem una safata de forn amb l'excedent d'oli que haurà deixat la farsa quan l’hem escorregut. Seguidament, col·loquem les primeres 4 làmines de lasanya; introduïm la farsa de les verdures, el bacó i la beixamel; ho tapem amb les làmines restants; per damunt posem la beixamel que hem reservat i finalment el formatge ratllat.

A l’hora de fornejar-ho, el temps dependrà de si la farsa està feta al mateix moment i per tant ja és calenta o no. El cas és que hem deixar que primer s’escalfi l'interior de la lasanya, fins que arribi a una temperatura aproximada de 160 graus, ho anirem mirant. Quan estigui calent només queda posar el forn a mode grill i esperar que es dauri el formatge.

Cal apuntar que aquesta recepta està ideada amb aquest  tipus de verdures i aquesta quantitat de beixamel, però evidentment això va a gust del consumidor.

Bon profit!!!

CREMA DE CARXOFA AMB OLI DE MENTA I DAUS DE PERNIL

A l'hivern, que és temps de fred, arriben les carxofes, un producte meravellós, molt valorat a la cuina mediterrània.

Es tracta d’una saborosa hortalissa, originària de la costa mediterrània, amb grans possibilitats en el món de la cuina i la gastronomia però també amb moltes propietats saludables per al nostre organisme. És un producte del qual se’n respecta la temporalitat, així doncs la trobem des del novembre fins, com a molt tard l’abril, i mentre n’hi hagi, s’ha d’aprofitar!

En quant a les seves propietats nutricionals, cal remarcar el fet que conté molt poques calories i té propietats diürètiques, cosa que la converteix en un producte molt utilitzat en dietes per aprimar. A més, la carxofa conté vitamines del grup B i A. És rica en ferro, calci, fòsfor,  magnesi, potassi i sodi, i conté unes quantes  proteïnes i també hidrats de carboni i fibra.

Degut a totes aquestes propietats, la carxofa té uns beneficiosos efectes sobre l'organisme. És bona per als problemes digestius, gràcies a la fibra que aporta. Així, és depurativa, regula el trànsit intestinal el sistema immunològic. Ajuda a controlar el colesterol, a disminuir la pressió arterial i el nivell de sucre en sang i és antioxidant.

Per tot això, i per descomptat, perquè és boníssima culinàriament parlant, a Restaurant Palouet, quan n’és època la utilitzem en diversos dels nostres plats. Durant els mesos que trobem carxofes al mercat, la pots trobar als nostres menús, en diverses elaboracions com pot ser confitades amb cansalada o d’acompanyament en forma de “chips” de carxofa. No obstant, una de les novetats d’aquestes últimes setmanes és la crema de carxofa amb oli de menta i daus de pernil salat, que hem incorporat al menú d’entre setmana.

Us en brindem la recepta i us invitem a tots a provar-la!

El primer que s’ha de dir és que aquesta recepta és que sorprèn pel fet que, moltes vegades fem receptes de carxofes i només utilitzem el cor. Amb aquesta recepta utilitzarem les fulles que normalment van a les escombraries i ja veureu que surt una crema molt bona i saludable.

 També cal comentar que en aquest cas no posarem cap mesura, ja que dependrà de la quantitat de fulles que tinguem. Però ja veureu que serà molt fàcil fer la proporció.

Ingredients:

. Fulles exteriors de carxofa

. Patata

. Pastanaga

. Oli suau d'oliva

. Nata

. Menta

. Pernil

. Sal i pebre

Preparació:

Primerament, en una olla posem aigua a bullir i afegim les fulles de carxofa, ho deixem bullir a foc lent i amb la tapa posada durant 2 hores. Quan porti 90 minuts hi incorporem la patata i la pastanaga, aquestes faran que la crema agafi textura (si la volem més líquida en posem menys quantitat).

Mentre va bullint la carxofa es pot fer l'oli de menta, el qual és tan senzill com tallar la menta molt fina i barrejar-la amb oli.

 Un cop hagi bullit la verdura agafem les fulles i les triturem per la batedora elèctrica o la liquadora. Després ho passem pel colador xinès i també triturem la patata i la pastanaga.

Quan tinguem la verdura feta hi afegim, al gust, l'oli d'oliva, la nata, una part del brou de les verdures i ho salpebrem. Només caldrà tornar a donar-li temperatura abans de servir.

Per procedir l'emplatat posarem la crema, un rajolí d'oli de menta i uns dauets de pernil.

L'aigua sobrera del brou de les fulles no la llenceu ja que té moltes propietats!!

Bon profit!!  

MOUSSE DE TORRÓ DE XOCOLATA I MADUIXES

Durant les festes de Nadal, de ben segur que totes les cases han tingut a taula, un imprescindible per aquestes dates: els torrons.

Actualment n’existeixen múltiples varietats; els més clàssics, com poden ser els de Xixona o els de crema cremada i alguns que han aparegut més recentment, i que proven de combinar nous sabors i textures sorprenents.

No obstant, un torró que mai falta i que de ben segur que agrada a quasi tothom és el de xocolata. El podem trobar amb fruits secs (avellanes, nous o ametlles), amb arròs unflat, amb licors, de xocolata negra, amb llet o blanca, i també trobem el clàssic torró de trufa, amb una lleugera capa més consistent per fora però suau i cremós per dins... una delícia!

I encara que els torrons són un dolç boníssim i si són de xocolata més, els excessos de les festes sovint fan que n’acabem una mica tips i que ens sobrin tauletes de torró un cop acabats els grans àpats de nadal. Però cap problema! Es poden trobar múltiples receptes per tal d’acabar amb les restes de torró de tot tipus, reinventant-lo en unes postres diferents. En aquest cas, a Restaurant Palouet, us proposem una mousse de torró de xocolata (trufa), acompanyat amb una gelatina de maduixa, per donar-li un toc de frescor. Si us han sobrat torrons ja ho sabeu, aprofiteu-los amb aquesta recepta i de ben segur que triomfareu!

Ingredients (8 persones):

. 200 gr. de torró de xocolata

. 150 gr. de mantega

. 600 cl. de nata per muntar

. 45 gr. de sucre normal

. 15 gr. de sucre de vainilla

. 10 fulles de gelatina neutra

. 200 gr. de maduixes

. 150 cl. d'aigua

. 20 cl. de cointreau

. 20 cl. grosella

  

Preparació:

Per fer la mousse, el primer que farem serà posar la mantega a desfer al bany maria i, quan estigui desfeta hi anem afegint el torró i remenant fins que quedi una mescla homogènia. Quan estigui llest, ho deixem refredar i, mentrestant posem 5 làmines de gelatina en aigua freda durant 5 minuts. Passats aquests, ja ho podem afegir a la barreja de torró i mantega. Hem de remenar-ho bé per tal d’assegurar-nos que la gelatina es desfaci bé i s’integri. Un cop ho tinguem, ho reservem posant-ho a la nevera.

Seguidament, muntem la nata amb el sucre normal i també folrem un motlle amb paper de forn. Passada una hora, recuperem la primera massa que hem fet i hi afegim la nata, barrejant-la a mà, amb moviments suaus per tal de que no perdi l’aire i el volum. Un cop enllestit, ho afegim tot al motlle.

Per fer la capa de maduixes, comencem posant l'aigua, el cointreau, el sucre de vainilla i la grosella a escalfar. Mentre s’escalfa posem les 5 làmines de gelatina en remull, en pic comenci a bullir ho retirem del foc i després d'un parell de minuts hi afegim la gelatina tot remenant per tal d’aconseguir que es desfaci bé.

Per altra banda folrem un altre motlle (ha de ser igual que el que hem fet servir per la mousse de torró de xocolata) amb paper film. Agafem les maduixes i les laminem i anem col·locant al motlle. Finalment, afegim el líquid amb la gelatina i ho guardem a la nevera.

Per muntar-ho és tant senzill com desemmotllar el mousse i també la gelatina i col·locar-los un damunt de l'altre. Una altra versió pot ser anar tallant en un motlle metàl·lic peça per peça i posar-les una damunt de l'altra en un plat individual.

Per tal d’acabar d’arrodonir aquest plat i decorar-lo, cadascú ho pot fer amb l’ingredient que més li agradi. Algunes opcions podrien ser melmelada de maduixa, confiteria, ratlladura de xocolata, etc. Nosaltres però, el que fem al Restaurant és donar-li un toc explosiu i molt sorprenent posant-hi “peta zeta” de maduixa per sobre!

Bon profit!