divendres, 9 de setembre del 2016

TEMPS DE VI. RECEPTA: CONILL AL VI NEGRE

A Catalunya, el vi gaudeix d’una llarga tradició cultural que ha fet que es constitueixi una regió vinícola històrica i amb unes peculiaritats pròpies.
El conreu de la vinya va arribar pel Mediterrani de la mà de les civilitzacions grega i romana. Així doncs, la cultura, la tradició i el paisatge del vi formen part, des de fa segles, de la història de Catalunya, fins arribar al punt que s’han convertit en un símbol del nostre país.

Al nostre país, el conreu de ceps que predomina és el del raïm blanc en explotacions agràries familiars associades en cooperatives. També és cert que tradicionalment, han destacat els vins blancs i els vins licorosos com el vi ranci o el moscatell, entre altres.

No obstant, avui en dia trobem onze Denominacions d’Origen arrelades a Catalunya, totes elles amb una gran varietat de productes vitivinícoles, ja siguin de vins negres, rosats o blancs. Les esmentades Denominacions d’Origen (DO) garanteixen, no només l’origen geogràfic, sinó que també la qualitat d’un vi, confirmant que està elaborat a partir d’unes determinades varietats de raïm i amb unes pràctiques vitícoles, enològiques i d’envelliment establertes prèviament. D’aquesta manera, per tal de que un vi es pugui qualificar amb el nom de la Denominació d’Origen, ha d’haver passat uns controls analítics estrictes i que experts en garanteixin la qualitat a través de la seva degustació.
En conclusió, en cada una de les zones on existeix una DO, la geografia, el clima i les varietats de raïm fan que els vins elaborats a Catalunya siguin diversos entre ells, però amb un denominador comú: són productes de qualitat gràcies a la dedicació i l’afany de superació dels productors i elaboradors.


Per altra banda, el vi ha passat també ha ser un producte molt preuat per al consumidor, que cada vegada més, valora la tasca que hi ha darrera de cada ampolla i s’interessa per conèixer-ne les seves propietats. En els darrers anys, el vi ha sigut també objecte d’investigacions científiques, apuntant a que el vi, si és de qualitat, i sempre consumit amb moderació durant els àpats, contribueix al benestar de les persones i, fins i tot, l'Organització Mundial de la Salut ha considerat el vi aliment de la Dieta Mediterrània.


DO COSTERS DEL SEGRE
D’entre totes les Denominacions d’Origen de Catalunya, la que ens toca més d’aprop, la més pròpia de les nostres terres és la DO Costers del Segre.
És una Denominació pròpia de la demarcació de Lleida, constituïda per diverses subzones: Artesa, Vall del Riu Corb, les Garrigues, el Pallars Jussà, Raimat i Segrià. Es caracteritza per l’aplicació de tecnologia avançada i per la innovació. Així doncs, DO Costers del Segre està portant a terme una reconversió varietal i aposta per varietats com l'ull de llebre, el cabernet sauvignon, la garnatxa i també el sirah i el merlot.
Una altra característica d’aquesta Denominació d’Origen, és el contrast tèrmic propi del clima continental, accentuat per una insolació elevada i una pluviositat escassa. A més, cada subzona presenta diferències climàtiques i de sòl, i paisatges que conjuguen muntanya i pla.
En el seu conjunt però podríem dir que la DO Costers del Segre té les següents característiques pròpies:
Uns vins negres potents, equilibrats i estructurats. Les varietats de raïm més utilitzades són cabernet sauvignon, pinot noir, merlot i ull de llebre.
Els rosats, són frescos i fruitosos, elaborats principalment amb ull de llebre, merlot i cabernet sauvignon.
Per últim els blancs, poden ser d’un estil més clàssic, elaborats amb macabeu, xarel·lo i parellada, o bé amb un toc més modern, fets amb chardonnay, sauvignon blanc o riesling. Part de la producció de raïm blanc es destina sobretot a l'elaboració de cava.






Tota aquesta cultura del vi, tant arrelada a la nostra terra, que ens dóna aquest producte de gran qualitat, ha possibilitat l’aparició d’un important nombre de plats la base dels quals és el vi o els seus derivats. D’aquest manera, a Restaurant Palouet de Segarra, us volem brindar una recepta la qual, un dels productes estrella és el vi.

CONILL AL VI NEGRE

Ingredients: (4 a 6 persones)

 - 1 conill trossejat
- 1/2 ampolla de vi negre
- 2 cebes mitjanes
- 3 pastanagues
- pebrot verd
- 2 tomàquets madurs
- 4 alls
- oli d'oliva suau
- sal
- pebre negre
- pa
- avellanes

Preparació:

Per començar l’elaboració d’aquesta recepta, salpebrem el conill i el posem a fregir en una cassola, a foc mig, quan comenci a daurar-se el retirem.
Mentre sofregim el conill podem anar tallant la verdura, la qual una vegada haguem retirat el conill la podem introduir a la cassola. El tomàquet l’introduïm 5 minuts més tard.
Anem remenant les verdures, també a foc mig, fins que també quedin daurades. Llavors tornem a posar-hi el conill. La part del fetge no li posem, ja que l'utilitzarem per fer la picada.
Una vegada passats 3 minuts hi posem el vi negre i ho deixem reduir a foc lent. No hi ha un temps concret per tal de tenir-ho reduint, simplement, quan vegem que ha quedat una salsa una mica consistent, estarà apunt.



Finalment, ja només quedarà introduir-hi la picada, la qual farem amb avellanes, pa torrat i el fetge del conill. Aquesta s'haurà de posar quan la salsa comenci a lligar. Si convé a l'últim moment rectifiquem de sal.
És aconsellable fer aquest plat d'un dia per l'altre, ja que la barreja de sabor queda més amorosida.



 Bon profit!!


dimecres, 17 d’agost del 2016

FESTES MAJORS I GASTRONOMIA

A mitjans d’agost es considera acabat el cicle agrari, així doncs, els pagesos podien descansar fins a començar la recol·lecta del raïm i l’ametlla. Per aquest motiu, és al voltant d’aquestes dates quan la majoria de pobles de la Segarra aprofiten i fan les seves festes majors. És aquest el cas de pobles com Talteüll, que celebra la festa major el mateix dia 15 d’agost i el cas de Massoteres, que la celebra entre els dies 20 i 22 d’agost.


Algunes de les festes majors, també coincideixen amb el dia del sant, patró del poble. És aleshores quan s’acostuma a fer una missa en honor al sant en qüestió. Trobem l’exemple en la festa major de Palouet, que es celebra el dia 25 de juliol en honor a Sant Jaume, patró de la vila.
Cada festa major doncs, és especial per la gent del seu poble, que la fa seva i li dóna un caràcter diferent. No obstant, hi ha elements que comparteixen, o són similars, en gairebé totes les festes majors dels pobles de la nostra comarca. Per exemple, no hi pot faltar pas el tradicional ball de festa major, els jocs de cucanya o el berenar amb coca i xocolata.
Un altre element propi de la festa major és la pirotècnia, ja sigui en forma de correfoc o de castells de foc. Aquests últims, normalment s’utilitzen per posar el punt i final a la festivitat.



I hi ha també una altra cosa que fa que les festes majors llueixin amb més força: el menjar. Així, podem pensar que festa i menjar, festa i àpat, festa i beure... van aparellats. El menjar de festa és un menjar especial; no és el menjar de cada dia.


Tots aquests esdeveniments festius acostumen a estar marcats per la distribució i el consum ritual o cerimonial d’aliments, generalment en major quantitat i de major qualitat que els dels dies “ordinaris”. Sovint, es tracta d’aliments que, ells mateixos, simbolitzen o denoten la festivitat. En definitiva, arreu i sempre, l’alimentació ha estat un component important de les festes, rituals i cerimònies en general. I d’aquesta manera es mantenen, arreu de la Segarra els grans àpats de festa major, ja sigui a casa o, cada cop més, al restaurant.


 Les menges de festa major però, han canviat al llarg dels anys. Abans el més tradicional era els canelons i la carn rostida i farcida. Avui en dia, hi ha qui prefereix posar-hi un toc de modernitat i originalitat i canviar-ho per nombroses preparacions i productes tal vegada més innovadors. També hi ha però, qui s’aferra a la tradició i als plats de festa major de “tota la vida”, ja que saben bé que són un valor segur, sempre agraden!



dimarts, 5 de juliol del 2016

LA TERRASSA DE RESTAURANT PALOUET

El Restaurant Palouet de Segarra està ubicat en un entorn privilegiat. Al bell mig de la comarca de la Segarra, entre camps de conreu, que van canviant de color al llarg de l’any i bosquets, s’hi troba el poble de Palouet, un oasi de calma i tranquil·litat. Per altra banda, l’edifici on s’integra el restaurant és una casa pairal, datada de l’any 1601 que, tot i restaurada, conserva algunes de les característiques de l’edifici original.
No obstant, ara que som a l’estiu, el restaurant ofereix un nou espai: la terrassa.


Composada de tres espais diferenciats, proporciona tot allò que es pot buscar un dia d’estiu:

Primerament la pròpia terrassa, amb taules i cadires d’exterior, ideal per fer-hi un vermouth o una cerveseta, amenitzat amb unes patates fregides i com no, olives farcides d’anxova, per anar fent boca abans de dinar. 



També hi pots prendre la fresca, tot tastant les nostres noves tapes, com poden ser el salmó marinat, la coca de pop o el tataki de tonyina i, després, acabar la vetllada amb uns gintònics ben refrescants!


Per altra banda, si es gira la marinada, que ja sabem que en aquestes terres pot passar... cap problema! Hi ha un espai, just al costat de la terrassa, que abans era un antic cobert i que ara està habilitat com a sala per sopar-hi o fins i tot per fer-hi alguna celebració no excessivament nombrosa.



Ja per últim, trobem la piscina. Tot i que tot l’any es pot utilitzar, ja que és climatitzada i es pot cobrir totalment, potser a l’estiu és quan més s’aprofita. Aleshores, està parcialment coberta, i a l’exterior també hi ha una zona per relaxar-se, amb unes hamaques ben confortables per qui vulgui prendre el sol.



L’espai exterior de Restaurant Palouet, permet aprofitar al màxim el bon temps! Així que no t’ho pensis més i vine gaudir-ne!
Només has de tenir en compte dues coses:
Per fer sopars a la terrasseta, cal reservar trucant al número de telèfon 647 96 36 17 o bé enviant un correu electrònic a restaurant@hostalpalouetdesegarra.com.

El bany a la piscina és totalment gratuït. Només hi ha una condició: que es consumeixi al restaurant, ja sigui a la terrassa o als menjadors de l’interior.



dimecres, 22 de juny del 2016

COCA DE POP A LA GALLEGA AMB CEBA CARAMEL•LITZADA

Les tradicionals coques de recapte són típiques del mes de juny. L’origen d’aquest plat és força confús, n’hi ha que afirmen que ve de l’època romana, altres que ho van introduir els àrabs... en qualsevol cas, és una recepta que ens l’hem fet nostra a tot Catalunya i, molt especialment a les terres de Lleida, on s’ha aconseguit una major plenitud i reconeixement de les coques de recapte.

En els nostres dies, ja s’elaboren i es mengen a qualsevol època de l’any, però diem que són especialment típiques del mes de juny ja que era quan, els nostres avantpassats anaven a segar i, com que s’hi estaven de sol a sol, s’enduien el menjar. Així doncs, una manera fàcil i saborosa de menjar fora de casa. A més a més, degut a la varietat d’ingredients que pot portar, un bon tall de coca constitueix un àpat per si mateix.


Tot i que els ingredients més clàssics de la coca de recapte són ingredients d’horta (albergínia, carbassó, pebrot, ceba) acompanyats de carn (botifarra o cansalada) o de peix (principalment arengades o similar), la cuina d’avui en dia ha fet que se’n facin moltes versions amb productes molt variats. Aquesta setmana, al blog de Restaurant Palouet, us presentem un recepta de coca, original, diferent i boníssima!  




Ingredients (4 persones):
- 300 gr. de pop bullit
- 2 cebes mitjanes
- 2 nous de mantega

- 4 cullerades de mel
- 25 cl. de salsa de soja
- 600 gr. de farina de força
- 400 cl. d'aigua
- una cullereta de sal
- 4 culleres d'oli d'oliva
- 25 gr. de llevat
- 2 ous
- sal d'escames
- pebre vermell dolç i picant

Preparació:

Per la massa de la coca:
Barregem en un recipient l’aigua, la sal, l’oli d’oliva, el llevat i els ous.
Quan ho tinguem tot ben barrejat hi anem afegint la farina prèviament tamisada sense parar de remenar. No hem de deixar de remenar, fins que quedi una massa ben uniforme i, si convé ho podem fer amb les mans. Per tal de treballar la massa amb comoditat, es pot posar una mica de farina crua al marbre de la cuina, així no s’enganxa. Un cop tenim la massa enllestida, la deixem reposar durant 12 hores.


Per la ceba caramel·litzada:
Posem les dues nous de mantega a la paella i, un cop estigui desfeta, a foc mig, hi afegirem la ceba tallada a gallons. Anem fregint la ceba fins que estigui daurada. Un cop daurada, afegim aigua fins arribar a cobrir tota la ceba i deixem que redueixi, això farà que quedi més tendra. Un cop hagi reduït l’aigua, afegim la mel i la salsa de soja, continuem coent , sense parar de remenar, durant uns tres minuts a foc mig.






Un cop la massa hagi reposat durant 12 hores, l’estenem en forma de coca i hi fem uns foradets amb l’ajuda d’una forquilla. Per fer aquest pas, cal tornar a enfarinar el marbre, per evitar que s’enganxi. Sobre la massa, hi estenem la ceba caramel·litzada i, sobre d’aquesta hi afegim el pop tallat a daus i un raig d’oli d’oliva. Preescalfem el forn a 200 graus, i un cop calent, hi introduïm la coca i la deixem coure durant 10 minuts.



I ja quasi tenim la coca!! Només cal afegir-hi el pebre dolç i picant al gust, així com la sal amb escames i un altre rajolí d'oli d'oliva.
Proveu-la de fer, val la pena ja que el resultat és deliciós!



dijous, 9 de juny del 2016

RECEPTES SENZILLES I REFRESCANTS. CANELONS DE TONYINA I "AJOBLANCO"

Aquests últims dies, ha esclatat el bon temps! Som quasi a les portes de l’estiu i la calor comença a fer acte de presència. Així doncs, a Restaurant Palouet de Segarra, hem començat a fer canvis en els menús i a introduir-hi plats més refrescants, que ja se sap que en aquesta època, vénen de gust! Avui us deixem les receptes de dos d’aquests plats de temporada, primavera – estiu, esperem que els gaudiu!


CANELONS FREDS DE TONYINA

Ingredients (4 persones):

- 400 gr. de tonyina de llauna en oli d'oliva

- 5 tomàquets madurs
- 1/2 pebrot vermell
- 2 ous durs
- 6 plaques de caneló
- sal
- pebre blanc
- maionesa (el més neutra possible)


Preparació:

En primer lloc, pelem el tomàquet i el tallem a quadrets. Després el posem a fregir a foc molt lent durant uns 45 minuts. L’anem remenant amb una cullera de fusta, juntament amb l'oli de la llauna de tonyina i el rectifiquem de sal i pebre.
Aquest pas és molt recomanable fer-lo unes  unes 5 hores abans, o fins i tot el dia anterior, ja que després de fregir-lo introduïm la salsa en un colador xinès i ho deixarem reposar sobre un recipient. Això provocarà que deixi anar tota l'aigua al recipient i ens puguem quedar amb tota la substància que ha quedat al colador, que és el que realment ens interessa.
A banda escalivem el pebrot,  i quan estigui fet ho barregem amb l'ou dur i la tonyina. Si ja ha passat el temps també hi introduïm la salsa de tomàquet i ho triturem tot. Si convé, tastem la farsa i rectifiquem de sal.


Quan tenim la farsa feta la posem a la nevera perquè tingui una textura més consistent, entretant, aprofitem per bullir les plaques de canelons.

Ja podem enrotllar els canelons!!  Un cop fets podem presentar el plat posant maionesa per sobre i també s'hi pot ratllar un ou dur, una mica d'enciam també li queda força bé al plat!!






 “AJOBLANCO"


Ingredients (4 persones):

 -4 alls
-8 cullerades de vinagre
-30 gr. de motlla de pa

-150 gr. d'ametlla crua
-75 cl. d'oli d'oliva
- 1 litre d'aigua

Preparació:

El primer pas d’aquesta recepta és posar a bullir els alls per una banda i les ametlles per l'altra, quan
hagin bullit durant 1 minut els posem en aigua freda. D’aquesta manera provoquem  treure la picor de l'all i poder pelar les ametlles amb facilitat.




Fet aquest pas el que queda és força senzill, només cal triturar tots els ingredients fins que quedi una sopa!!!



Les quantitats d'oli, vinagre i sal poden variar a gust del consumidor. Però heu de pensar que és una sopa que es serveix ben freda, per tant quan més freda estigui el gust també anirà suavitzant.
Per tal de servir aquesta sopa, es pot fer acompanyada de gambes pelades, dauets de pernil o senzillament d'unes gotes d'un bon oli d'oli. 


Esperem que us hagin agradat aquestes receptes, ja ho veieu, molt fàcils i refrescants!
Bon profit!

dijous, 19 de maig del 2016

RECEPTES PEL MARIDATGE DE CERVESES (II)

En aquesta ocasió, acabem de presentar-vos les receptes dels plats que es van servir al maridatge ofert per Restaurant Palouet i la marca de cerveses artesanes Roi de Bermell. Així doncs, si en el post anterior us explicàvem les receptes de l’entrant i el primer plat, en aquest, és el torn del segon plat i les postres. Esperem que us agradin!

CAP DE LLOM IBÈRIC AMB PRUNES I CERVESA BERMELL"ROCA BLANCA"

Ingredients: (4 persones)     
                                                   
 . 12 talls de cap de llom ibèric
. 12 prunes sense pinyol
. 2 cerveses "roca blanca"
.  20 cl. de crema de llet
. Oli d'oliva
. Sal
. Pebre


Preparació:

Primerament, salpebrem els talls de cap de llom i els posem a fregir en una cassola, quan es comencin a coure hi afegim les prunes.

Un cop estan marcats els talls de cap de llom, afegim la cervesa a la cassola fins a cobrir els talls, aleshores ho tapem i ho deixem bullir durant 30 minuts a foc lent.

Passat aquest temps destapem la cassola i deixem reduir el líquid de l'interior. Quan hagi reduït reservem el cap de llom i les prunes i ens disposem a fer la salsa.

Per fer la salsa triturem la meitat de les prunes amb la crema de llet i ho afegim a la cassola, ho anem remenant fins que lligui la salsa.

Un cop enllestida la salsa, és el moment de tornar a introduir els talls de cap de llom. Si és convenient rectifiquem de sal i pebre.



El plat està enllestit! Si volem servir-lo ja es pot fer, tot i que s’ha de dir que, d’un dia per l’altre, és encara més bo! I si l'acompanyem amb cervesa Bermell "roca blanca" molt millor!




CREMA DE LLÚPOL AMB PANSES
 

Ingredients: (4 persones)

 .  15 fulles de llúpol
. 500 gr. de nata per muntar
. 1 sobret de menta per infusionar
. 30 gr. de panses
. 2 fulles de gelatina neutra
. Sucre



Preparació:

En primer lloc, infusionem el llúpol amb el sobret de menta i ho deixem refredar. Quan estigui tebi hi afegim les fulles de gelatina.

Seguidament, muntarem la nata, mentre anem afegint de mica en mica la infusió de menta i llúpol, fins que quedi una textura ben cremosa.

I ja quasi ho tenim, només ens farà falta posar les panses i rectificar de sucre.



És molt important que el regust de la crema acabi amarguejant una mica, així ens donarà un record de cervesa, en que les panses faran tornar-li la dolçor a la recepta.

Si aquesta crema la volem acompanyar  de cervesa  Bermell "escrita" maridarà a la perfecció. Bon profit!




dijous, 5 de maig del 2016

RECEPTES PEL MARIDATGE DE CERVESES (I)

Avui al blog us presentem dues de les receptes que vàrem oferir la setmana passada al maridatge de cerveses Roi de Bermell, en què es va proposar un plat elaborat per cadascuna de les seves 3 cerveses. Les cerveses Bermell, són completament artesanes, amb un perfil propi què és donat sobretot a les matèries primeres amb les que estan elaborades, especialment l’aigua que s’utilitza, que és, des d’un bon inici del poble d’Espot (Pallars Sobirà), de la font de Riufredo. El menú maridatge va constar de quatre plats, dos dels quals us presentem a continuació.



APERITIU: TATAKI DE TONYINA AMB GELÉE DE CERVESA BERMELL "ESCRITA" I FLOCS DE CIVADA ESPECIADA

Ingredients:

. Tonyina fresca
. Gelatina neutra en làmines
. Cervesa Bermell "escrita"
. Salsa soja
. Mel
. Flocs de civada
. Pebre vermel (picant i dolç)
. Curry
. Sal d'escames
. Oli d'oliva


Preparació:

Comencem fent la gelatina en que deixem les làmines en remull durant 10 minuts en aigua a temperatura ambient. Mentrestant, en una cassoleta posem la cervesa i també la mel i la soja, la proporció serà de 1/10 de mel i soja per la cervesa. Un cop tenim la barreja feta la posem a escalfar sense que arribi a ebullició; llavors hi afegim la gelatina neutra, la quantitat per tal de què gelifiqui dependrà de la marca (normalment ja està indicat en l’envàs). Un cop hem posat la gelatina remenem fins que dissolgui, aleshores l’introduïm en un recipient i la posem a la nevera.

Continuem fent els flocs de civada. És molt senzill: dipositem els flocs en un recipient i afegim les espècies al nostre gust, també una mica de sal i al moment de servir una mica d'oli per ajudar a que les espècies s’impregnin als flocs.

Per últim doncs, ja només ens falta coure la tonyina. En el nostre cas l'hem fet a tires i l'hem cuit 10 segons per cadascun dels quatre costats.


Ja estem en disposició de muntar el plat. Primerament tallem les tires de tonyina en medallons d’un centímetre aproximadament,  amb una escama de sal cadascuna, la gelatina la posem a quadradets i per últim hi afegim una pluja fina de flocs de civada.


El tataki de tonyina anava acompanyat d’un còctel de cervesa, que també us presentem a continuació.

Ingredients per el còctel:

. Cervesa Bermell (escrita) 
. Suc de taronja
. Suc de llima
. Sucre moreno
. Maduixes

Preparació:

Per fer el còctel primer posem les copes de cava a la nevera. Mentre s'estan refredant exprimim els sucs de taronja i de llima, també tallem les maduixes a dauets petits.
Omplim la copa de cava amb cervesa a un 60% més o menys. En un recipient a part posem 3 culleres soperes de suc de taronja, una de llima i una cullereta de postres de sucre moreno i ho remenem.
Quan estigui ben remenat ho introduïm a la copa de cava amb la cervesa i finalment hi afegim una els trocets de maduixa.
Ja està llest per servir!!


PRIMER: MUSCLOS A LA CERVESA "CREU DE L'EIXOL"


Ingredients:

. 1 kg. de musclos
. 3/4 botella "creu de l'eixol"
. 3 fulles de llorer
. 1/2 llimona
. 4 alls

Preparació:

Netegem els musclos i un cop nets els posem en una olla, juntament amb les fulles de llorer, la llimona a talls d'un centímetre, els alls lleugerament xafats i la cervesa.
Un cop estigui tot dins encenem el foc a temperatura mitjana i, amb l'olla tapada, ho deixem coure 5 minuts a partir de que comenci a bullir.
Passat aquest temps, ja es pot destapar i servir els musclos en un plat fondo i una mica del mateix suquet que hagin fet.



Aquests musclos amb una cervesa "Creu de l'Eixol" és una idea senzilla, fàcil i molt bona! Anaven maridats, com no podia ser d’una altra manera, amb la mateixa cervesa “Creu de l’Eixol”.


Esperem que ho proveu, que ja veieu que és ben senzill! I sobretot que us animeu a maridar-ho amb la cervesa proposada de Roi de Bermell.