Ruta per la Segarra i el Solsonès

Al post d’avui us proposem una ruta que tant es pot fer amb bicicleta de carretera o amb cotxe.

El punt de sortida és el poble de Palouet, des d’on agafarem la carretera que va fins a Torà. En aquest pount, enfilarem la carretera antiga de Solsona fins arribar a l’alt de l’Hostal Nou, tot seguit descens fins a Solsona, bonica ciutat per visitar i fer parada i fonda.

A Solsona podem visitar el cas antic, molt ben conservat i restaurat, la catedral, les fonts, el Pou del Gel i molt més, podeu contactar amb l’Oficina de Turisme del Solsonès http://turismesolsones.com/ .

Des de Solsona mateix agafarem la carretera que va direcció Sant Climent amb forta pujada, arribarem a Sant Climent i visitarem el nucli clos, un antic llogaret medieval on es conserva una única porta d’entrada. 
De Sant Climenç continuarem per la mateixa carretera i al cap de 1 km trencarem a mà esquerra direcció Lloberola, abans farem una breu parada a l’antiga església romànica de Santa Maria del Solà, passarem per petits boscos i planells. Vaja, un paisatge de conte! A més, amb  sort, encara podríem trobar algun bolet segons la temporada.

Entrarem a la Segarra i ja trobarem Lloberola, un petit nucli que encara conserva l’antiga torre medieval mig esberlada. De fet, fa poc s’hi van fer algunes reformes per evitar el seu deteriorament. A més, podrem veure l’antiga església i un antic cementiri sota la plaça principal molt peculiar, amb uns sarcòfags de la família dels Cirera. Per poder tirar una bona foto cal baixar una altra vegada al peu del poble i des del cementiri nou obtindrem una bona perspectiva. De Lloberola ens traslladarem cap a Sanaüja per una carretera estreta i en descens.

Sanaüja és un poble petit d’uns 400 habitants censats, el seu nucli antic és encantador i conserva la plaça porxada i una església d’estil gòtic. Podem visitar també les ruïnes de l’antic castell que ens oferiran unes precioses vistes del teulat del poble i de la Vall del Llobregós.

Si teniu temps, no us perdeu el camí dels horts, des del pont medieval fins a la Font del Ferro, les seves peixeres, parets de marge i antigues sèquies que servien per donar aigua als horts del marge dret i esquerra de la Riera de Sanaüja.

Darrerament a la capella de Santa Magdalena s’ha obert una exposició fantàstica d’antigues esteles medievals, s’hi pot fer una visita guiada trucant al telèfon de l’ajuntament 973-476008  o bé a http://www.lasegarra.org/Qui-som-1.html . La visita té dues línies; només les esteles o bé, també combinada amb la visita al centre històric de Sanaüja. Altres excursions són resseguir el camí medieval dels Escots i fins a Roca Bandera.

I finalment de Sanaüja tornarem a Palouet, agafant direcció Biosca i Torà o bé, també per Massoteres, a gust de cadascú.

Bona ruta!

EXCURSIÓ A TORÀ I A LA TORRE DE VALLFEROSA, DES DE PALOUET

Itinerari per Torà.

Des de Palouet sortirem amb cotxe fins a la Vila de Torà, amb 10’ ens plantarem a la plaça de la Vall, aquí deixarem el nostre vehicle i començarem la visita a peu pel Portal Vell, enfilarem costa a munt fins arribar a la Pl. de l’església, on hi veurem una part de les cases porxades. 

En una d’elles encara es conserva la doble porta amb finestra d’una antiga botiga per despatxar als Jueus, segons alguns historiadors. 

Tot seguit, baixarem pel Carrer Nou, a la dreta en un petit carreró podrem veure la interpretació d’un antic forn de pa, és una parada molt recomanable!

Seguim baixant pel carrer Nou fins a la Plaça del Pati, continuem sempre a l’esquerra fins a trobar la Plaça de la República, també anomenada Plaça d’Alfons XIII. És en aquesta plaça on trobarem les fonts i els safaretjos de la Vila i que gairebé sempre ragen. 

En una placa de la portalada de la font es pot llegir que aquí arribar l’aigua en una visita que va fer el Rei Alfons XIII a Torà, després d’unes greus inundacions que va patir la vila.

De la plaça de la República ens dirigirem en direcció nord-est cap al Pont de les Merites, que creua el Riu Llanera, si continuem podrem resseguir durant gairebé més d’un quilòmetre el camí dels horts fins enllaçar la carretera antiga de Solsona. 

Podem tornar pel mateix camí o fer el retorn per la carretera i gaudir de la Font de la Porta i un petit parc amb bones ombres que ens queda a la dreta uns 600 m abans d’arribar a Torà.

Ruta a la Torre de Vallferosa.

Tornem a agafar el cotxe des de Torà direcció Solsona per la carretera antiga, també anomenada carretera de l’Hostal Nou, hi trobarem molt poc trànsit. Comptarem 9 kms des de Torà fins que trobarem un trencant a la dreta que hi diu Vallferosa.

Tot seguit, per un camí bastant arreglat anirem seguint fins a trobar una barrera, si és un dia feiner haurem de deixar el cotxe i caminar uns 20’ a peu fins a la torre, si és cap de setmana segurament hi haurà la barrera oberta, ja que es fan visites guiades.

Un dels millors moments és quan falta menys d’1 km per arribar a la Torre i ens la trobem de sobte, és un gegant al costat del campanar, que li dobla l’alçada, diguem-ne que resulta imponent al visitant que la veu per primera vegada.

Durant la visita guiada es pot pujar al capdamunt de la torre, per unes escales verticals però, abstenir-se els que pateixin vertigen. 

L’aventura val la pena, contemplar la vista des de la part superior és impressionant.  

Si ho preveieu amb temps es pot demanar el servei de visita guiada encara que sigui dia feiner, i en cap de setmana les visites es fan en diumenge al matí.

La torre segons algunes proves recents del carboni 14 dataria de l’any 760 DC, la qual la fa d’una de les torre més antigues i més altes d’Europa durant aquesta època, amb una altura de 33 m i 13 de diàmetre.

Informació pràctica: Per visites guiades a Torà o bé a la Torre de Vallferosa cal trucar al 973-473028 www.tora.cat  

Portar calçat còmode i beguda.

Horaris:

Diumenges a les 11h i 12.30h

(març, abril, octubre i novembre) 1r i 3r diumenge.

(maig, juny, juliol, agost i setembre) tots els diumenges.

Visites per a grups: Consultar

LA CASTANYADA: FESTA, TRADICIÓ i GASTRONOMIA

La castanyada, és una festa popular molt arrelada a Catalunya que es celebra el dia trenta-u d’octubre i que està estretament lligada a Tots Sants, que es celebra el dia u de novembre. En aquestes dates, els dies previs i especialment el dia de Tots Sants, la gent recorda les persones estimades ja desaparegudes, fent-los-hi visites al cementiri i portant-los-hi flors.

Narra la llegenda que, a l’Edat Mitja, durant tota la nit de Tots Sants es tocaven les campanes de totes les esglésies de Catalunya. En aquest punt, i en quant a la finalitat amb la que es tocaven les campanes, la llegenda té dues versions. La primera és que les tocaven per tal de recordar a les famílies que resessin pels seus desapareguts. L’altra versió, una mica més tètrica, és que, hi havia la creença que les ànimes dels difunts tornaven a casa aquella nit a visitar els éssers estimats, les campanes, els ajudaven a trobar el camí a les seves antigues llars. Sigui com sigui, el que és segur que els campaners havien de tocar tota la freda nit, així que necessitaven molta energia, que els proporcionava el fet de menjar castanyes i beure uns glops de vi o moscatell.

La tradició de menjar castanyes, es va anar fent extensiu a les famílies i grups d’amics que s’aplegaven en aquelles dates per tal de compartir aquest fruit. Apareix així la figura de la castanyera, que es fa molt popular sobretot a finals del segle XVIII. Les castanyeres eren dones que tenien una parada al carrer dedicada a la venta de castanyes, tradicionalment representades amb robes pobres i antigues d’abrigar, faldilla llarga, mocador al cap i davantal, davant d’un torrador de castanyes. En un raconet de Palouet, hi podem trobar una simpàtica castanyera, que ens brinda els productes més tradicionals d’aquestes dates. A continuació, us en deixem una imatge i us animem a venir a veure-la!

La gastronomia és un altre motiu pel qual la festa de la castanyada ens encanta. Castanyes, panellets, moniatos i vi o moscatell, són els clars protagonistes de les nostres taules aquests dies. I l’explicació de perquè són aquests productes i no uns altres és ben senzilla; les castanyes i els moniatos, són un fruit i un tubèrcul típics de la tardor. Així doncs són productes de temporada, molt relacionats amb el calendari agrícola d’acord amb el qual les famílies vivien a l’Edat Mitjana, on té l’origen aquesta tradició.

Per altra banda, pel que fa als panellets, hi ha diverses teories sobre els seus orígens. Es creu que són una evolució dels ritus eclesiàstics en aquestes èpoques, ja que en el dia de Tots Sants no es podia menjar altra cosa que no fos fruita seca, i els panellets estan fets bàsicament d’ametlles. Per altra banda, sembla que són hereus d’antics cultes funeraris que consistien en portar panets petits com a ofrena a l’església o a les tombes dels difunts en aquesta festivitat. A més, el fet que siguin aliments de llarga durada els lliga amb el concepte d’eternitat i remembrança dels morts.

Per últim, el vi i el moscatell, productes també estretament relacionats amb el calendari agrícola. La verema s’ha acabat ja fa algunes setmanes i, per tant, comença a ser un bon moment per tal de provar el nou vi.

A tot això, avui dia a les nostres taules hi podem incorporar altres productes de temporada que trobem al mercat en aquestes dates. Alguns exemples poden ser els bolets, la carbassa o la magrana, una fruita boníssima en tots els aspectes ja que brinda un alt contingut en aigua, baixa en sucres i amb un potencial antioxidant enorme. També hem de mencionar el codony, fruit de tardor del qual se’n poden derivar molts productes com ara el codonyat, amb el que també es poden farcir els panellets.

Així doncs, la festa de la castanyada és una de les més representatives de la cultura catalana. Compta amb una llarga tradició i història, llegenda i una rica gastronomia que aglutina molts dels deliciosos productes que dóna la terra en aquesta època de l’any, la tardor.

SANT JAUME I LA FESTA MAJOR DE PALOUET

S'atansa el dia 25 de juliol, dia de Sant Jaume, patró de Palouet. Això vol dir que ja tenim aquí la festa major del poble on s'ubica en nostre restaurant!

Sant Jaume és el patró de Palouet degut a què és el sant al qual està dedicada l'església del poble. Avui, al blog de Restaurant Palouet, hem volgut indagar una mica sobre l’esmentada església i la història que alberga.

Sant Jaume de Palou és d'origen romànic, té alguns murs medievals i un bonic campanar d'espadanya. Ha sigut restaurada en diverses ocasions, l'última l'any 2000, i han anat desfigurant la seva forma original. Es pot suposar que, al seu moment l'església va ser construïda fora de vila closa, davant de la porta d'entrada de la mateixa, al costat est. Actualment, queda integrada dins d'una plaça urbanitzada amb cases que daten dels segles XVII – XVIII i altres edificacions més modernes.

La façana de l'església està construïda amb carreus de pedra rectangular col·locats en files. La coberta és de dues aigües i el campanar, situat al centre de l'edificació i datat d'època moderna, és d'espadanya. Això significa que no consta de quatre parets sinó tant sols d'una, i disposa de dos cavitats d'arc de mig punt que és on estan col·locades les campanes. Per tal d'accedir a l'interior, es travessa una porta també d'arc de mig punt adovellada, sobre la qual hi ha una petita fornícula amb la imatge, moderna, de Sant Jaume.

El mur dret de l'església, per les seves característiques, es dedueix que seria l'únic mur medieval que resta dels seus orígens i en la qual hi ha ressenyada una petita finestra en forma d'espitllera. Aquest fet es pot intuir està construït de la manera pròpia del segle XI; amb blocs de pedra escairats, sense polir, col·locats horitzontalment però sense cap regularitat.

Endinsant-nos ja a l'interior de l'edifici, ens trobem amb una sola nau amb altar al mur esquerre construït per la família Alsina l'any 1742. L'altar actual correspon a la reforma feta l'any 2000 per Mossèn Pere Ortí, en la qual es retirà el baptisteri de guix i un altar i un altar d'estil barroc clàssic que dataven del 1861. La sagristia va ser construïda l'any 1763 que és la data que consta a la porta qui hi dóna accés.

Una de les principals curiositats de l'interior és que, al mig del terra de la nau es localitza la sepultura de la família Xuriguera/Alsina. Barthomeu, en nom del seu sogre Magí Soriguera, demanà aquesta llicència a la cúria de l'església de Solsona, sent-li concedida per a ell i els seus descendents.   

Traducció inscripció: Sepultura / de Magí Xu / riguera i de / Bartomeu / Alsina i Xurigue /                              

ra i dels seus dia / 2 de desembre any 1731

En motiu d'aquesta església, petita però plena d'història, dedicada a Sant Jaume, es celebra la festa major de Palouet als voltants del 25 de juliol. Aquest any 2017, els actes de festa major es realitzaran durant els dies 22 i 23 de juliol al coincidir amb el cap de setmana. Dissabte al matí, Caminada popular i al vespre sopar de germanor i ball de nit. Diumenge dia 23 missa i ball de tarda. Tota la informació la podeu trobar a http://massoteres.ddl.net/novetats.php?id=24664&id_seccio= .

Us hi esperem!

Informació extreta de:

http://www.lasegarra.org/Palouet-168.html

Diví, Maria del Carme. Inventari del patrimoni arqueològic, arquitectònic i artístic de la Segarra. Fundació Jordi Cases i Llebot. Fotografia: Andreu Arfelis. Volum V: Massoteres.

Fotografies: Miquel Parramon