EXCURSIÓ A TORÀ I A LA TORRE DE VALLFEROSA, DES DE PALOUET

Itinerari per Torà.

Des de Palouet sortirem amb cotxe fins a la Vila de Torà, amb 10’ ens plantarem a la plaça de la Vall, aquí deixarem el nostre vehicle i començarem la visita a peu pel Portal Vell, enfilarem costa a munt fins arribar a la Pl. de l’església, on hi veurem una part de les cases porxades. 

En una d’elles encara es conserva la doble porta amb finestra d’una antiga botiga per despatxar als Jueus, segons alguns historiadors. 

Tot seguit, baixarem pel Carrer Nou, a la dreta en un petit carreró podrem veure la interpretació d’un antic forn de pa, és una parada molt recomanable!

Seguim baixant pel carrer Nou fins a la Plaça del Pati, continuem sempre a l’esquerra fins a trobar la Plaça de la República, també anomenada Plaça d’Alfons XIII. És en aquesta plaça on trobarem les fonts i els safaretjos de la Vila i que gairebé sempre ragen. 

En una placa de la portalada de la font es pot llegir que aquí arribar l’aigua en una visita que va fer el Rei Alfons XIII a Torà, després d’unes greus inundacions que va patir la vila.

De la plaça de la República ens dirigirem en direcció nord-est cap al Pont de les Merites, que creua el Riu Llanera, si continuem podrem resseguir durant gairebé més d’un quilòmetre el camí dels horts fins enllaçar la carretera antiga de Solsona. 

Podem tornar pel mateix camí o fer el retorn per la carretera i gaudir de la Font de la Porta i un petit parc amb bones ombres que ens queda a la dreta uns 600 m abans d’arribar a Torà.

Ruta a la Torre de Vallferosa.

Tornem a agafar el cotxe des de Torà direcció Solsona per la carretera antiga, també anomenada carretera de l’Hostal Nou, hi trobarem molt poc trànsit. Comptarem 9 kms des de Torà fins que trobarem un trencant a la dreta que hi diu Vallferosa.

Tot seguit, per un camí bastant arreglat anirem seguint fins a trobar una barrera, si és un dia feiner haurem de deixar el cotxe i caminar uns 20’ a peu fins a la torre, si és cap de setmana segurament hi haurà la barrera oberta, ja que es fan visites guiades.

Un dels millors moments és quan falta menys d’1 km per arribar a la Torre i ens la trobem de sobte, és un gegant al costat del campanar, que li dobla l’alçada, diguem-ne que resulta imponent al visitant que la veu per primera vegada.

Durant la visita guiada es pot pujar al capdamunt de la torre, per unes escales verticals però, abstenir-se els que pateixin vertigen. 

L’aventura val la pena, contemplar la vista des de la part superior és impressionant.  

Si ho preveieu amb temps es pot demanar el servei de visita guiada encara que sigui dia feiner, i en cap de setmana les visites es fan en diumenge al matí.

La torre segons algunes proves recents del carboni 14 dataria de l’any 760 DC, la qual la fa d’una de les torre més antigues i més altes d’Europa durant aquesta època, amb una altura de 33 m i 13 de diàmetre.

Informació pràctica: Per visites guiades a Torà o bé a la Torre de Vallferosa cal trucar al 973-473028 www.tora.cat  

Portar calçat còmode i beguda.

Horaris:

Diumenges a les 11h i 12.30h

(març, abril, octubre i novembre) 1r i 3r diumenge.

(maig, juny, juliol, agost i setembre) tots els diumenges.

Visites per a grups: Consultar

SALSA DE CALÇOTS

En aquesta ocasió, sense allunyar-nos de la temàtica dels calçots i les calçotades que ja vàrem tocar en l’anterior entrada al blog, us volem portar la recepta d’un element indispensable per aquestes ocasions: la salsa de calçots.

Tot i que hi ha diverses variants, totes molt similars però amb certs trets distintius, a Restaurant Palouet tenim la nostra versió i és la que us presentem a continuació

Ingredients: (4 persones)

. 8 tomàquets rama madurs

.  5 alls

. 1 nyora

. 75 gr. d'avellanes

. 50 gr. de pa torrat

. Oli d'oliva suau

. Sal

. vinagre de vi

Preparació:

Per començar, pre-escalfem el forn a 180º. Mentrestant, fem uns petits talls als tomàquets i els untem d'oli juntament amb els alls. Ho posem tot junt en una safata apta pel forn i ho introduïm al mateix. El temps que ha d'estar al forn és relatiu, depèn molt del tipus de forn que tinguem. Així doncs, ens guiarem per quan vegem que la pela del tomàquet estigui quasi negra.

Mentre tenim els tomàquets i els alls al forn, posem la nyora en aigua calenta per tal de què s'estovi la pell. També podem pelar les avellanes i el pa torrat, introduint-ho tot en el recipient on ja elaborarem la salsa.

Quan surtin els tomàquets i els alls del forn els pelem i també ho introduïm al recipient. Només quedarà posar la nyora tallada a trossets i comencem a picar, afegint un bon raig d'oli. La quantitat d'oli que hi vulguem posar dependrà de la textura que hi vulguem donar a la salsa. El podem anar afegint a poc a poc fina a aconseguir la textura desitjada.

Quan tinguem aquesta textura rectifiquem de sal i vinagre a gust del consumidor...i ja tindrem la salsa preparada.

Només caldran uns bons calçots per sucar-los-hi i llepar-nos-en els dits!

Bon profit!!

LA CASTANYADA: FESTA, TRADICIÓ i GASTRONOMIA

La castanyada, és una festa popular molt arrelada a Catalunya que es celebra el dia trenta-u d’octubre i que està estretament lligada a Tots Sants, que es celebra el dia u de novembre. En aquestes dates, els dies previs i especialment el dia de Tots Sants, la gent recorda les persones estimades ja desaparegudes, fent-los-hi visites al cementiri i portant-los-hi flors.

Narra la llegenda que, a l’Edat Mitja, durant tota la nit de Tots Sants es tocaven les campanes de totes les esglésies de Catalunya. En aquest punt, i en quant a la finalitat amb la que es tocaven les campanes, la llegenda té dues versions. La primera és que les tocaven per tal de recordar a les famílies que resessin pels seus desapareguts. L’altra versió, una mica més tètrica, és que, hi havia la creença que les ànimes dels difunts tornaven a casa aquella nit a visitar els éssers estimats, les campanes, els ajudaven a trobar el camí a les seves antigues llars. Sigui com sigui, el que és segur que els campaners havien de tocar tota la freda nit, així que necessitaven molta energia, que els proporcionava el fet de menjar castanyes i beure uns glops de vi o moscatell.

La tradició de menjar castanyes, es va anar fent extensiu a les famílies i grups d’amics que s’aplegaven en aquelles dates per tal de compartir aquest fruit. Apareix així la figura de la castanyera, que es fa molt popular sobretot a finals del segle XVIII. Les castanyeres eren dones que tenien una parada al carrer dedicada a la venta de castanyes, tradicionalment representades amb robes pobres i antigues d’abrigar, faldilla llarga, mocador al cap i davantal, davant d’un torrador de castanyes. En un raconet de Palouet, hi podem trobar una simpàtica castanyera, que ens brinda els productes més tradicionals d’aquestes dates. A continuació, us en deixem una imatge i us animem a venir a veure-la!

La gastronomia és un altre motiu pel qual la festa de la castanyada ens encanta. Castanyes, panellets, moniatos i vi o moscatell, són els clars protagonistes de les nostres taules aquests dies. I l’explicació de perquè són aquests productes i no uns altres és ben senzilla; les castanyes i els moniatos, són un fruit i un tubèrcul típics de la tardor. Així doncs són productes de temporada, molt relacionats amb el calendari agrícola d’acord amb el qual les famílies vivien a l’Edat Mitjana, on té l’origen aquesta tradició.

Per altra banda, pel que fa als panellets, hi ha diverses teories sobre els seus orígens. Es creu que són una evolució dels ritus eclesiàstics en aquestes èpoques, ja que en el dia de Tots Sants no es podia menjar altra cosa que no fos fruita seca, i els panellets estan fets bàsicament d’ametlles. Per altra banda, sembla que són hereus d’antics cultes funeraris que consistien en portar panets petits com a ofrena a l’església o a les tombes dels difunts en aquesta festivitat. A més, el fet que siguin aliments de llarga durada els lliga amb el concepte d’eternitat i remembrança dels morts.

Per últim, el vi i el moscatell, productes també estretament relacionats amb el calendari agrícola. La verema s’ha acabat ja fa algunes setmanes i, per tant, comença a ser un bon moment per tal de provar el nou vi.

A tot això, avui dia a les nostres taules hi podem incorporar altres productes de temporada que trobem al mercat en aquestes dates. Alguns exemples poden ser els bolets, la carbassa o la magrana, una fruita boníssima en tots els aspectes ja que brinda un alt contingut en aigua, baixa en sucres i amb un potencial antioxidant enorme. També hem de mencionar el codony, fruit de tardor del qual se’n poden derivar molts productes com ara el codonyat, amb el que també es poden farcir els panellets.

Així doncs, la festa de la castanyada és una de les més representatives de la cultura catalana. Compta amb una llarga tradició i història, llegenda i una rica gastronomia que aglutina molts dels deliciosos productes que dóna la terra en aquesta època de l’any, la tardor.