ESCABETX DE TONYINA

ESCABETX DE TONYINA

En aquesta ocasió al blog de Restaurant Palouet, us portem una recepta molt adequada per l’època de l’any, ja que s’acostuma a menjar fresqueta i arriba el temps en que aquest tipus de plats vénen de gust.

Es tracta d’un escabetx de tonyina, un tipus de peix, el blau, que ens aporta unes propietats nutricionals d’allò més recomanables; té una elevada quantitat de greix insaturat i, per tant, beneficiós per la salut, amb un alt contingut d’àcids grassos omega-3. És també font de proteïnes, vitamines i minerals. Per aquests motius es recomana el consum de peix blau amb una freqüència aproximada de dues vegades per setmana.

La tonyina és, a més, un peix molt versàtil a la cuina, ja que es pot menjar de múltiples maneres: crua o semicrua, en conserva, a la brasa, a la planxa... o com et proposem, en escabetx.

Ingredients:

-          1 kg. de tonyina

-          3 cebes mitjanes

-          2 pebrots vermells

-          2 pebrots verds

-          4 pastanagues

-          10 alls

-          Pebre negre en gra 

-          Fulles de llorer

-          Timó

-           Romaní

-           2 peces de bitxo

-           Pebre vermell dolç

-           150 cl. d'oli suau

-           50 cl. de vinagre de vi

-           sal

Preparació:

El primer que farem serà tallar la tonyina a daus mitjans, la salarem lleugerament i la posarem a fregir amb l'oli en una cassola. Quan s’hagi daurat i hagi canviat el seu color exterior, podrem retirar la tonyina del foc.

Seguidament, fregirem a foc suau tota la verdura tallada també a daus d’una mida mitjana (l'all es pot posar amb la pela). A mitja cocció s'hi podrà incorporar el timó, el llorer, el romaní, el pebre en gra i el bitxo. Ho rectificarem de sal.

Un cop la verdura estigui al “dente” hi afegirem el vinagre. Esperarem que evapori una mica i ja podrem tornar a incorporar la tonyina i també el pebre vermell al gust. En aquest moment ho podrem tastar i, si convé acabarem de rectificar de sal.

El plat ja estarà acabat, però la nostra recomanació és que serà molt millor si reposa unes 24 hores. El podrem servir fred o tebi.

Cal tenir en compte que de la nostra proposta de recepta se’n poden fer moltes variacions. Així doncs, tant el tipus de peix com les verdures es poden modificar per unes altres. El mateix passa amb les espècies o bé amb el tant per cent de vinagre que s’hi posa. Això va a gust del consumidor!!

Bon profit!

CODONYAT: LA RECEPTA DE LA MARE

La tardor ens brinda productes de temporada extraordinaris i, una vegada més, a Restaurant Palouet de Segarra, ens agrada aprofitar-los i treure’n el màxim partit. És el cas del codony, una fruita que és fragant i perfumada  a la vegada és aspra, dura i poc versàtil a la cuina. Una fruita característica de terres fredes, ja que el seu conreu s’adapta bé a les dures condicions climatològiques de l’hivern. I des de temps llunyans que amb gran part de la producció de codony es solia elaborar el codonyat, bullint els codonys i barrejant-los amb sucre, de manera que permetia i permet que es conservi força temps el producte un cop elaborat. Aquest fet, juntament amb que és un producte de gust i fragància peculiar i dolça, el converteix en un imprescindible a la nevera durant els mesos d’hivern com a mínim ja sigui per menjar-lo sol o amb iogurt, per postres, com per acompanyar formatges o altres receptes salades.

En aquest post, us portem la que per nosaltres és, sens dubte, la millor recepta de codonyat del món! I no és la del nostre cuiner, sinó la de la seva mare, la Claustre! I és que en aquests casos, no hi ha res millor que una recepta tradicional, d’aquelles que s’elaboren amb tot l’afecte, amor i passió, ingredients que també són imprescindibles per tal que una elaboració quedi encara més bona!

 

Ingredients:

-   - 1 kg de codony net (sense llavors ni impureses)

-     - 650 gr de sucre morè de canya.

-         - Mitja llimona.

-        -  Una branqueta de canyella.

Preparació:

El primer que farem serà netejar els codonys amb aigua per treure la pelussa, els posarem sencers a bullir amb una olla 4-5 minuts i passat aquest temps els traurem i els deixarem escórrer.

Seguidament, els partirem i els hi traurem les llavors i tot el que considerem impureses; els tallem a trossos (d’una mesura aproximada que equivalgui a un parell de gallons de taronja), els tornarem a posar a l'olla amb el suc de mitja llimona, la branca de canyella i el sucre i allà han d' estar 24 hores en repòs, i l’únic que hem de fer es remenar-ho un parell de vegades.

Passat aquest temps, ja veureu que el sucre quasi es desfà sol, posarem el foc fort fins que bulli i, un cop ho faci, el baixarem i el deixarem fluixet. D’aquesta manera, l’haurem de remenar molt poc.

Quan faci uns 55 o 60 minuts que bulli, veurem que ja ha canviat de color i ja queda poc del seu propi suc. Aleshores, hi traurem la canyella i ho triturarem a la mateixa olla fins a aconseguir una textura ben fina.

Seguidament ja ho podrem posar en un bol, motlle o safata que vulguem. De moment però, no el taparem fins que s’hagi refredat del tot. Per tal de trobar-lo encara més bo, és millor deixar-lo un mínim d’un dia en repòs.

Com ja hem comentat hi ha vàries maneres de consumir el codonyat. Al restaurant però, ens agrada servir-lo amb formatge, concretament amb Brie, ja que, malgrat ser un formatge suau de gust, hi trobem un punt salat que contrasta però combina molt bé amb el codonyat.

REMENAT DE BOLETS

Aquest any els amants dels bolets estem d’enhorabona, ja que enguany els boscos se n’han omplert! Va arribar la tardor (o fins i tot abans), i els nostres proveïdors d’aquest gran producte ens van començar a portar caixes plenes de diferents tipus de bolets: camagrocs, llenegues, rovellons... I al restaurant Palouet de Segarra encantats, ja que no ens en cansem, sinó al contrari! I és que a la cuina, en quan rebem els bolets, ja pensem diferents receptes per crear plats i servir-los als nostres comensals.

Fins i tot, hem dissenyat un menú degustació de bolets, del qual en formen part vuit plats on diferents tipus de bolets són l’ingredient principal: irlandès de ceps i foie, croquetes de ceps, gules de muntanya (camagrocs), camagrocs arrebossats al curri, remenat de bolets, rossinyols amb crema de formatge blau, llenegues amb llagostins confitades a baixa temperatura i llauna de rovellons amb botifarra de tupina.

És un d’aquests plats que formen part del nostre menú degustació de bolets el que avui us presentem i us en portem la recepta. Es tracta del remenat de bolets. Al restaurant ara mateix el servim de camagrocs, però es pot fer amb el tipus de bolet que més us agradi, al vostre gust!

Ingredients: (2 persones)

. 40 gr. de bolets (qualsevol tipus de bolet)

. 1 ou

. 25 gr. de nata líquida

. Oli d'oliva suau

. All

. Julivert

. Sal

Preparació:

El primer que farem serà netejar els bolets i laminar l’all. Seguidament, un cop els tinguem nets, posarem l’oli d’oliva una paella hi posarem per saltejar-los a foc mig. Acte seguit hi afegirem els bolets i l'all i ho salarem lleugerament.

Mentrestant es van coent els bolets aprofitarem per anar batent l'ou. Quan estiguin ja quasi cuits hi afegirem l'ou batut i ho remenarem amb una cullera de fusta durant aproximadament 20 segons.

Passat aquest temps traurem la paella del foc i introduirem la nata sense parar de remenar amb la cullera de fusta. En aquest moment també ho tastarem i rectificarem de sal.

Fet tot això estem en disposició de servir-ho. Si veiem que el remenat s'ha refredat el podem escalfar a la paella una estoneta (no ens interessa que facin grumolls).

Ja el podrem servir, només caldrà afegir una mica de julivert picat.

Bon profit!!

AMANIDA D'ALVOCAT AMB GULES

Ja entrats a l’estiu, el que ve més de gust són plats fresquets i lleugers! Així doncs, aquesta setmana us presentem una amanida ben refrescant, però diferent a les clàssiques i tradicionals amanides!

Ingredients: (per cada ració individual d’amanida)

- 30 gr. de gules

- 1/2 alvocat

- 1/2 tomàquet madur

- Uns brots d'enciam i canonges (en el seu defecte es pot utilitzar enciam normal)

- Oli d'oliva suau

- Vinagre de vi

- 1 cullera de cafè de mel

- Sal

- Llimona

Preparació:

Per començar aquesta recepta pelarem l'alvocat i el tallarem a dauets, després hi posarem una mica de sal i també exprimirem llimona (la quantitat anirà al gust del consumidor). Això ho reservarem mentre fem la resta d'amanida, d’aquesta manera s'anirà marinant.

Per tal de fer la salsa posarem en un recipient 3/4 part de l'oli 1/4 part de vinagre i la cullera de mel. Remenarem fins que quedi ben emulsionat. Penseu que en aquest cas la quantitat de salsa és per fer una amanida individual, per tant haurem de multiplicar les quantitats si en volem fer més racions.

Per acabar traurem les llavors del tomàquet i el tallarem a daus, també hi afegirem els brots d'enciam i els canonges. Ho amanirem lleugerament amb oli i una mica de sal.

Per tal de muntar el plat posarem en la base l'enciam i el tomàquet. Seguidament hi introduirem l'alvocat, al qual també hi posarem una mica de salsa que hem fet anteriorment. Finalment hi afegirem les gules, on acabarem de gastar la salsa.

Es aconsellable que es faci el muntatge de l'amanida moments abans de servir sinó pot quedar una mica oxidada i pansida.

En el nostre cas ho hem muntat en un motlle; però és pot muntar en un bol, en un plat o on ens sembli millor.

Tal com veieu, és una recepta senzillíssima, que ens anirà perfecte pels àpats del calorós estiu!

Bon profit!

GUACAMOLE

Avui us portem la recepta de guacamole, un plat bàsic de la cuina mexicana que a casa nostra hem introduït i popularitzat.

I és que a part de ser una elaboració boníssima, és sana i, malgrat hi ha múltiples maneres de fer-la, ens atreviríem a dir que tenen una cosa en comú: la totalitat dels seus ingredients són vegetals.

Només centrant-nos en l’ingredient principal, l’alvocat, ja ens trobem amb una joia pel nostre organisme, ja que es tracta d’un aliment ric en greixos que ajuden a prevenir malalties cardiovasculars, amb un alt contingut en fibra, potassi i sodi. També és ric en magnesi, conté vitamines C i E i, moltíssims antioxidants.

Així doncs, el guacamole és un plat bo, saludable i a més, a la cuina ens encanta, ja que ens dóna la possibilitat de múltiples combinacions i receptes. Ah, i a més, és ben fàcil d’elaborar!

Us deixem doncs la nostra recepta, la que nosaltres fem al Restaurant i la que a nosaltres més ens agrada!

 

Ingredients: (4 persones)

 . 500 gr. d'alvocats

. 2 tomàquets madurs

. 1/4 de ceba tendra mitjana

. 1/2 llimona

. 1/2 llima

. sal

. 1/2 bitxo picant

. 3 cullerades d'oli d'oliva

Preparació:

Tal com comentàvem, per fer aquesta recepta hi poden haver moltes variants. Hi ha gustos per tot! N’hi ha que els agrada trobar trossets de ceba i tomàquet dins el guacamole, també hi ha gent que no els agrada picant, com també n'hi ha que prefereixen que tingui un gust més àcid.

Al restaurant, per fer aquesta senzilla recepta, fem que quedi una massa uniforme, sense trossos, una mica picanteta i amb un gust tirant a àcid. Per bé que dependrà de la potència de cada producte que tinguem per variar les quantitats dels ingredients.

Per començar traurem la pell i l'os dels alvocats i ja els posarem en un recipient apte per triturar. Traurem les llavors del tomàquet i el tallarem, farem el mateix amb la ceba. Ho afegirem tot al recipient on hi tenim l’alvocat i també hi posarem l’oli d’oliva.

Tots aquests ingredients els triturarem fins que quedi una massa uniforme.

Acte seguit hi anirem afegint la resta d’ingredients de mica en mica, d’aquesta manera tindrem la possibilitat de tastar-ho i augmentar o disminuir la proporció dels ingredients.

Quan tot quedi ben triturat ja només caldrà guardar-ho tapat a la nevera una estona per tal de que els gustos es fixin.

I ja tindrem el nostre guacamole llest per servir!

Tal com hem comentat, dóna peu a provar moltes combinacions i receptes. La més clàssica, simplement sucant-hi els típics triangles de blat de moro. També es pot provar amb torrades amb tomàquet sec i formatge fresc, o el que vulgueu, imaginació al poder!

Nosaltres, al restaurant, servim una tapa de guacamole on l’acompanyen “xips” d’hortalisses, que fins a aquest temps han sigut de carxofes.

Bon profit!

GAROINES AL CAVA

En aquesta ocasió, us portem una recepta que poca presentació necessita.

Simplement, un plat deliciós, fàcil d’elaborar i que a més, resulta molt còmode pel fet que es pot tenir preparat des del dia anterior i a l’hora de servir-lo, amb un moment ho tindrem enllestit!

Així doncs, sense més preàmbuls, donem pas a aquesta exquisida recepta. Us animem a provar-la!

Ingredients:

10 garoines

150 gr de mantega

½ ceba mitjana

150 cl de cava

100 gr de nata per cuinar

½ cullera sopera de farina

1 raig de conyac

Preparació:

Primer que res, ens disposem a obrir les garoines per la banda de la “boca”, amb un ganivet. Una vegada obertes, en traurem tota la part del corall, és a dir, la part de color vermellós, i ho reservarem.

Per altra banda, traiem i reservem també l’aigua restant i la part més fosca.

Fet això, la closca de les garoines ens quedarà completament buida i procedirem a netejar-la bé de l’interior. Un cop tinguem les closques completament netes, hi posem un raig de conyac i ho introduïm 10 minuts al forn, que tindrem escalfat a 180ºC. Fer aquest pas ens donarà un toc especial al plat, ja que l’aromatitzarà.

A continuació tallem la ceba a quadradets molt fins. Una vegada tallada, desfarem la mantega en una paella i hi sofregirem la ceba. Quan estigui cuita, hi afegim la part del corall de la garoina que hem reservat prèviament. Ho saltejarem durant aproximadament un minut. Tot seguit hi afegim el cava. Tal com hem dit, per 10 garoines, s’hi posa 150 cl de cava.

Quan el cava que hem posat hagi reduït, procedirem a fer-hi una mena de beixamel amb la nata i la farina. Cal apuntar que ens interessa que aquesta barreja sigui més aviat de textura tirant cap a líquida, i no pas gaire espessa. De totes maneres, això és un aspecte que també serà sempre al gust del consumidor!

Quan tinguem la textura desitjada hi tirem l’aigua de la pròpia garoina que prèviament hem reservat. En aquest procés haurem d’anar amb molt de compte! L’aigua de la garoina està barrejada amb la part més fosca del producte i aquesta part és terrosa. Per tant, haurem de tenir cura que només hi tirem l’aigua! A més a més, aquesta aigua serà salada, així que és molt possible que no ens calgui posar-hi més sal. De totes maneres, arribats en aquest punt de la recepta, ho tastem i, si és necessari ho rectifiquem de sal.

I ja ho tenim tot llest per farcir les closques. Una vegada fet aquest pas ho podem guardar refrigerat. Al moment de servir, només cal que ho posem al forn, prèviament escalfat a 180ºC uns 2 o 3 minuts i ho tindrem a punt per llepar-nos els dits!

Bon profit!

SALSA DE CALÇOTS

En aquesta ocasió, sense allunyar-nos de la temàtica dels calçots i les calçotades que ja vàrem tocar en l’anterior entrada al blog, us volem portar la recepta d’un element indispensable per aquestes ocasions: la salsa de calçots.

Tot i que hi ha diverses variants, totes molt similars però amb certs trets distintius, a Restaurant Palouet tenim la nostra versió i és la que us presentem a continuació

Ingredients: (4 persones)

. 8 tomàquets rama madurs

.  5 alls

. 1 nyora

. 75 gr. d'avellanes

. 50 gr. de pa torrat

. Oli d'oliva suau

. Sal

. vinagre de vi

Preparació:

Per començar, pre-escalfem el forn a 180º. Mentrestant, fem uns petits talls als tomàquets i els untem d'oli juntament amb els alls. Ho posem tot junt en una safata apta pel forn i ho introduïm al mateix. El temps que ha d'estar al forn és relatiu, depèn molt del tipus de forn que tinguem. Així doncs, ens guiarem per quan vegem que la pela del tomàquet estigui quasi negra.

Mentre tenim els tomàquets i els alls al forn, posem la nyora en aigua calenta per tal de què s'estovi la pell. També podem pelar les avellanes i el pa torrat, introduint-ho tot en el recipient on ja elaborarem la salsa.

Quan surtin els tomàquets i els alls del forn els pelem i també ho introduïm al recipient. Només quedarà posar la nyora tallada a trossets i comencem a picar, afegint un bon raig d'oli. La quantitat d'oli que hi vulguem posar dependrà de la textura que hi vulguem donar a la salsa. El podem anar afegint a poc a poc fina a aconseguir la textura desitjada.

Quan tinguem aquesta textura rectifiquem de sal i vinagre a gust del consumidor...i ja tindrem la salsa preparada.

Només caldran uns bons calçots per sucar-los-hi i llepar-nos-en els dits!

Bon profit!!

COCA DE CALÇOT CARAMEL•LITZAT I BACALLÀ

Una recepta que ho té tot. Així és com podríem definir el plat que us portem avui al blog de restaurant Palouet de Segarra.

Per una banda, parteix d’una elaboració tradicional i típica de les nostres terres, com és la coca de recapte. No obstant, hi trobem un toc ben diferent i original, ja que els ingredients que hi posem no són els més habituals en aquest tipus d’elaboracions. Així doncs, tenim la combinació entre la tradició i la modernitat.

Per altra banda, és una recepta d’aprofitament ja que, si ens sobra algun calçot cru de la calçotada, el podem aprofitar i fer-ne aquesta magnífica coca. A més, es tracta d’un plat elaborat amb productes de temporada i ben senzill de fer!

Al restaurant, servim aquesta coca de calçot caramel·litzat i bacallà com a entrant del nostre menú calçotada, per tal d’anar fent boca abans dels calçots i la carn a la brasa.

Us presentem la recepta dividida en dos passos diferenciats. Així que explicarem cadascun per separat i després els posarem en comú.

COCA DE PA

Ingredients:

. 500 gr. de farina

. 25 gr. de llevat

. 1 ou

. 2 cullerades d'oli de gira-sol

. 1 cullerada de sal

. 250 cl. d'aigua tèbia

Preparació:

Primerament, posem en un bol el llevat, l'ou, l'oli, la sal i l'aigua tèbia. Ho anem remenant fins que el llevat es desfaci completament. Aleshores, sense parar de remenar, hi anem afegint la farina fins que quedi una massa homogènia.

Un cop tenim la massa feta,  l'emboliquem amb plàstic film i la deixem 2 hores en repòs (si passa més temps no hi ha cap problema).

Passat aquest temps ja podem procedir fer la coca. Anem aplanant la massa fins que quedi la forma de coca que ens vingui més de gust. En podem fer una de sola ben gran, o bé varies de més petites. Quan més prima quedi més cruixent serà.

Enfornem la coca a 180 graus, amb el forn prèviament preescalfat, durant 6 minuts i la podrem reservar.

CALÇOT CARAMEL·LITZAT

Ingredients:

. 4 nous de mantega

. 15 calçots

. 75 cl. de mel

. 40 cl. de salsa de soja

Preparació:

En primer lloc, posem la mantega en una paella a foc lent. Mentrestant, pelem els calçots i els tallem en rodanxes de mig centímetre.

Un cop estigui desfeta la mantega, hi afegim el calçot i ho anem remenant, a foc lent, fins que quedi ben confitat. Aquest pas ens pot portar bastanta estona, si volem fer-ho més ràpid podem augmentar la potència del foc, però ja us advertim que el resultat no serà ben bé el mateix i no quedarà tant bé.

Quan el calçot ja estigui cuit hi afegim la mel i, a foc lent, ho continuem remenant durant 5 minuts més.

L'últim pas és posar la soja. En que també anem remenant a foc lent durant 5 minuts (fins que el líquid d'aquesta s'hagi evaporat). Fet això ja es podrà reservar.

I, finalment, COCA DE CALÇOT CARAMEL·LITZAT

 

Ingredients:

. Coca de pa

. Calçot caramel·litzat

. Bacallà esqueixat

. Julivert

. Oli d'oliva

Preparació:

Per tal de fer aquest últim pas tindrem el forn pre-escalfat a 180 graus.

Sobre la base de coca, hi posem el calçot caramel·litzat i després el bacallà esqueixat.

La coca ja farcida romandrà al forn durant 4 o 5 minuts i després ja es podrà emplatar. Al sortir hi posem un raig d'oli d'oliva al sortir i una mica de julivert picat i ja tenim el nostre plat enllestit per servir i degustar-lo.

Bon profit!!

CALDERETA DE LLAMÀNTOL

Ja quasi tenim aquí el Nadal! Per aquestes festes, les taules de les cases es vesteixen de gala i, s’hi posen receptes amb ingredients especials, que si bé no s’utilitzen en el dia a dia, degut al seu elevat preu, en aquestes ocasions, s’ho valen!

En aquest cas, al blog de Restaurant Palouet, et presentem un entrant que, si bé és una mica elaborat, el resultat final s’ho val. El seu ingredient estrella, el llamàntol, cuinat en una clàssica caldereta.

Us animem a provar-ho i de ben segur que quedareu la mar de bé davant dels vostres convidats!

Ingredients (4 persones):

-          4 llamàntols

-          300 grams de galeres

-          300 grams de crancs de platja

-          200 grams de musclos

-          200 grams de cloïsses

-          300 grams de ceba

-          4 tomàquets

-          4 patates mitjanes

-          3 dents d’all

-          1 cullerada sopera de pebre vermell

-          60 grams d’avellanes

-          60 cl. de conyac

-          ½ bitxo (caiena)

-          Oli d’oliva suau

-          Sal

-          Aigua

Preparació:

El primer pas que farem per tal de preparar la nostra caldereta de llamàntol, serà posar una cassola, on ja hi prepararem tota la caldereta, amb un bon raig d’oli, a foc mig. Allà hi courem les galeres, prèviament les salem lleugerament, fins que quedin marcades i les retirarem. Acte seguit, fem el mateix amb els crancs: els salem una mica, els marquem i els retirem.

Procedirem a preparar el llamàntol: el primer que farem serà separar el cap del cos i partir-lo per la meitat, seguidament partirem el cos en tres trossos hi traurem les dues pinces. Les pinces, les trencarem una mica amb una mà de morter, per tal de poder-les coure millor i de menjar-nos-les amb més facilitat. A l’hora de marcar el llamàntol, primer posarem el cap, que prèviament haurem salat lleugerament, partit per la meitat a daurar i quan estigui a punt el retirarem. Seguirem el mateix procés tant amb les pinces com finalment amb el cos.

Amb el marisc ja marcat, procedirem a tallar la ceba ben fina, salar-la amb moderació i sofregir-la a foc lent, aprofitant el mateix oli que haurem fet servir per coure el marisc i que hi haurà deixar tot el seu sabor.

Una vegada la ceba hagi estat 5 minuts al foc, hi afegirem la patata, tallada a daus petits i lleugerament salada. La tindrem al foc uns 10 minuts. Si durant aquest temps veiem que s’ha absorbit molt l’oli, en podem afegir més de nou. És molt important que tot això ho fem a foc lent, amb molta cura de que no es cremi.

En tota aquesta estona que tenim la ceba i la patata coent-se, podem aprofitar per agafar els caps dels llamàntols i, tota la part que sigui comestible (tota la carn), treure-la rascant i reservar-la. De les carcasses que ens quedaran, en farem un brou, que serà tant simple com posar-les en aigua i deixar que vagin bullint.

Quan la patata, que tenim al foc, hi porti 10 minuts, hi afegirem l’all, que es dauri lleugerament. Quan estigui llest, afegim també el tomàquet. Aquest, haurà de ser tallat a dauets, sense pell ni llavors i l’haurem de salar una mica.

Tindrem el tomàquet durant uns 5 minuts al foc i, quan ens sembli que estigui fet, hi posarem el bitxo.

Acte seguit, hi tirem la carn del cap del llamàntol, les galeres i els crancs. Hi afegim el conyac i deixem que se n’evapori l’alcohol.

Afegim el brou que hem fet de llamàntol. La mesura de brou ha de doblar la dels altres ingredients. És a dir, hi hem d’afegir brou fins a cobrir els aliments que ja hi hem posat i, una vegada fet, doblar aquesta quantitat.

Deixem que bulli amb la cassola sense tapar durant una 25 minuts. En aquest punt, ho tastem i ho rectifiquem de sal. Compte! Hem de deixar que la caldereta sigui una mica menys salada del que normalment ens agradaria.

En aquest moment, afegim el pebre vermell i l’avellana, prèviament picada.

Tota aquesta elaboració, la podem deixar feta d’un dia per altre o amb hores d’antelació.

Al moment d’enllestir la preparació doncs, l’únic que ens cal fer és tornar a escalfar l’olla i afegir-hi els musclos, les cloïsses i els cossos i les pinces dels llamàntols. Caldrà bullir-ho fins que els musclos i les cloïsses s’obrin. Aquests dos ingredients, ens acabaran d’aportar la sal que ens falta. No obstant, en aquest moment ho tornem a tastar i a rectificar de sal.

I ja es pot servir!

Un plat de ben segur boníssim, ja que els ingredients que hi hem posar, no fallen! 

Bon profit i BONES FESTES!