Algunes de les festes majors, també coincideixen amb el dia del sant, patró
del poble. És aleshores quan s’acostuma a fer una missa en honor al sant en
qüestió. Trobem l’exemple en la festa major de Palouet, que es celebra el dia
25 de juliol en honor a Sant Jaume, patró de la vila.
Cada festa major doncs, és especial per la gent del seu poble, que la fa
seva i li dóna un caràcter diferent. No obstant, hi ha elements que
comparteixen, o són similars, en gairebé totes les festes majors dels pobles de
la nostra comarca. Per exemple, no hi pot faltar pas el tradicional ball de
festa major, els jocs de cucanya o el berenar amb coca i xocolata.
Un altre element propi de la festa major és la
pirotècnia, ja sigui en forma de correfoc o de castells de foc. Aquests últims,
normalment s’utilitzen per posar el punt i final a la festivitat.
I hi ha també una altra cosa que fa que les festes majors llueixin amb més
força: el menjar. Així, podem pensar que festa i menjar, festa i àpat, festa i
beure... van aparellats. El menjar de festa és un menjar especial; no és el
menjar de cada dia.
Tots aquests esdeveniments festius acostumen a estar marcats per la
distribució i el consum ritual o cerimonial d’aliments, generalment en major
quantitat i de major qualitat que els dels dies “ordinaris”. Sovint, es tracta
d’aliments que, ells mateixos, simbolitzen o denoten la festivitat. En
definitiva, arreu i sempre, l’alimentació ha estat un component important de
les festes, rituals i cerimònies en general. I d’aquesta manera es mantenen,
arreu de la Segarra els grans àpats de festa major, ja sigui a casa o, cada cop
més, al restaurant.