Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris festa. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris festa. Mostrar tots els missatges

dijous, 26 de juliol del 2018

TOT EL QUE POTS FER A LA NOSTRA TERRASSA

En ple estiu, el que ve més de gust, és aprofitar el bon temps per estar a l’aire lliure!

L’hivern és llarg i l’espera de l’estiu i la calor es fa eterna! Així doncs, quan arriba no es pot
deixar escapar i s’ha d’amortitzar al màxim!

A Restaurant Palouet de Segarra, t’ho posem fàcil, ja que et proposem gaudir del nostre espai
exterior:

En primer lloc, la piscina. Tot i que és climatitzada i també es pot utilitzar en altres èpoques de
l’any, és ara a l’estiu quan més de gust ve donar-s’hi un bany ben refrescant!



Les instal·lacions de la piscina disposen de canviadors i també dutxa per abans i després de la capbussada.

També hi trobem la terrassa, amb un espai per relaxar-se, amb hamaques i gespa i un altre espai per tal de prendre alguna cosa i compartir una estona amb amics.



Així doncs, et donem la possibilitat de gaudir com vulguis de la terrassa: fent un vermut, unes tapes a la fresca del vespre o unes copes després d’haver fet un bon sopar a l’interior del nostre restaurant.



A més, fa ben poc que hem estrenat l’última novetat: un gran tendal per reparar tant del sol com de la
marinada. Ara s’hi pot estar encara més bé!



En època de bon temps, també tenim en funcionament el servei de bar. S’ha habilitat un antic estable, amb molt d’encant, per tal d’oferir begudes de tot tipus i alguns snacks. 



A més, hi ha una persona que ens posa la música ideal per gaudir dels millors instants a la terrassa!



Així doncs, aquest estiu, no ho deixis escapar i vine a fer-nos una visita ben relaxant i
refrescant!

dijous, 30 de novembre del 2017

LLAGOSTINS A LES PEDRES DE RIU

S’acosta una època plena de celebracions i festes. Així doncs, cal estar apunt per tal realitzar uns bons àpats i, a Restaurant Palouet de Segarra, volem donar-vos alguna idea per tal de què quedeu la mar de bé davant dels vostres amics i familiars.
D’aquesta manera, us proposem una recepta ideal per un aperitiu que deixarà els vostres invitats bocabadats: llagostins cuits a les pedres de riu.




Ingredients:

- 4 llagostins
- Fulles romaní
- Oli d'oliva suau
- 1/2 dent d'all
- Sal normal i sal amb escames
- Conyac


Preparació:

Per fer aquesta recepta, el primer que hem de fer serà tant senzill com anar a buscar uns còdols de riu, netejar-los i posar-los en una terrina de fang de fer crema catalana.
Mentre posem al forn les pedres dins la terrina a 180 graus, pelarem i netejarem els llagostins. Reservarem els caps per elaborar la salsa.
Per tal de procedir a fer la salsa, posarem un raig d'oli d'oliva amb l'all laminat a una paella a foc mig. Acte seguit exprimirem el suc del cap del llagostí i el corregirem de sal. Passat mig minut hi afegirem un rajolí de conyac, deixarem que s'evapori l'alcohol i ja tindrem la salsa feta.
Quan les terrines hagin estat al forn durant aproximadament uns 20 minuts ja es podran retirar. És important que aneu en compte de no cremar-vos! Poseu un tovalló de paper damunt d'un plat i a sobre d’aquest, la terrina.



Per muntar el plat, tirarem un raig d'oli damunt les pedres (per tal de què no s'enganxi el llagostí a la pedra) i acte seguit hi afegirem unes fulles de romaní. Només quedarà posar el llagostí cru, la salsa que ja tenim preparada per damunt i unes escames de sal. Fet tot això ja ho podem portar a taula.



La principal gràcia d'aquest plat es que cada comensal s’acabi de coure els llagostins al seu gust, damunt del llit de còdols de riu.




Bon profit!

dilluns, 30 d’octubre del 2017

LA CASTANYADA: FESTA, TRADICIÓ i GASTRONOMIA

La castanyada, és una festa popular molt arrelada a Catalunya que es celebra el dia trenta-u d’octubre i que està estretament lligada a Tots Sants, que es celebra el dia u de novembre. En aquestes dates, els dies previs i especialment el dia de Tots Sants, la gent recorda les persones estimades ja desaparegudes, fent-los-hi visites al cementiri i portant-los-hi flors.



Narra la llegenda que, a l’Edat Mitja, durant tota la nit de Tots Sants es tocaven les campanes de totes les esglésies de Catalunya. En aquest punt, i en quant a la finalitat amb la que es tocaven les campanes, la llegenda té dues versions. La primera és que les tocaven per tal de recordar a les famílies que resessin pels seus desapareguts. L’altra versió, una mica més tètrica, és que, hi havia la creença que les ànimes dels difunts tornaven a casa aquella nit a visitar els éssers estimats, les campanes, els ajudaven a trobar el camí a les seves antigues llars. Sigui com sigui, el que és segur que els campaners havien de tocar tota la freda nit, així que necessitaven molta energia, que els proporcionava el fet de menjar castanyes i beure uns glops de vi o moscatell.


La tradició de menjar castanyes, es va anar fent extensiu a les famílies i grups d’amics que s’aplegaven en aquelles dates per tal de compartir aquest fruit. Apareix així la figura de la castanyera, que es fa molt popular sobretot a finals del segle XVIII. Les castanyeres eren dones que tenien una parada al carrer dedicada a la venta de castanyes, tradicionalment representades amb robes pobres i antigues d’abrigar, faldilla llarga, mocador al cap i davantal, davant d’un torrador de castanyes. En un raconet de Palouet, hi podem trobar una simpàtica castanyera, que ens brinda els productes més tradicionals d’aquestes dates. A continuació, us en deixem una imatge i us animem a venir a veure-la!




La gastronomia és un altre motiu pel qual la festa de la castanyada ens encanta. Castanyes, panellets, moniatos i vi o moscatell, són els clars protagonistes de les nostres taules aquests dies. I l’explicació de perquè són aquests productes i no uns altres és ben senzilla; les castanyes i els moniatos, són un fruit i un tubèrcul típics de la tardor. Així doncs són productes de temporada, molt relacionats amb el calendari agrícola d’acord amb el qual les famílies vivien a l’Edat Mitjana, on té l’origen aquesta tradició.



Per altra banda, pel que fa als panellets, hi ha diverses teories sobre els seus orígens. Es creu que són una evolució dels ritus eclesiàstics en aquestes èpoques, ja que en el dia de Tots Sants no es podia menjar altra cosa que no fos fruita seca, i els panellets estan fets bàsicament d’ametlles. Per altra banda, sembla que són hereus d’antics cultes funeraris que consistien en portar panets petits com a ofrena a l’església o a les tombes dels difunts en aquesta festivitat. A més, el fet que siguin aliments de llarga durada els lliga amb el concepte d’eternitat i remembrança dels morts.



Per últim, el vi i el moscatell, productes també estretament relacionats amb el calendari agrícola. La verema s’ha acabat ja fa algunes setmanes i, per tant, comença a ser un bon moment per tal de provar el nou vi.
A tot això, avui dia a les nostres taules hi podem incorporar altres productes de temporada que trobem al mercat en aquestes dates. Alguns exemples poden ser els bolets, la carbassa o la magrana, una fruita boníssima en tots els aspectes ja que brinda un alt contingut en aigua, baixa en sucres i amb un potencial antioxidant enorme. També hem de mencionar el codony, fruit de tardor del qual se’n poden derivar molts productes com ara el codonyat, amb el que també es poden farcir els panellets.





Així doncs, la festa de la castanyada és una de les més representatives de la cultura catalana. Compta amb una llarga tradició i història, llegenda i una rica gastronomia que aglutina molts dels deliciosos productes que dóna la terra en aquesta època de l’any, la tardor.



dijous, 20 de juliol del 2017

SANT JAUME I LA FESTA MAJOR DE PALOUET

S'atansa el dia 25 de juliol, dia de Sant Jaume, patró de Palouet. Això vol dir que ja tenim aquí la festa major del poble on s'ubica en nostre restaurant!

Sant Jaume és el patró de Palouet degut a què és el sant al qual està dedicada l'església del poble. Avui, al blog de Restaurant Palouet, hem volgut indagar una mica sobre l’esmentada església i la història que alberga.































Sant Jaume de Palou és d'origen romànic, té alguns murs medievals i un bonic campanar d'espadanya. Ha sigut restaurada en diverses ocasions, l'última l'any 2000, i han anat desfigurant la seva forma original. Es pot suposar que, al seu moment l'església va ser construïda fora de vila closa, davant de la porta d'entrada de la mateixa, al costat est. Actualment, queda integrada dins d'una plaça urbanitzada amb cases que daten dels segles XVII – XVIII i altres edificacions més modernes.


La façana de l'església està construïda amb carreus de pedra rectangular col·locats en files. La coberta és de dues aigües i el campanar, situat al centre de l'edificació i datat d'època moderna, és d'espadanya. Això significa que no consta de quatre parets sinó tant sols d'una, i disposa de dos cavitats d'arc de mig punt que és on estan col·locades les campanes. Per tal d'accedir a l'interior, es travessa una porta també d'arc de mig punt adovellada, sobre la qual hi ha una petita fornícula amb la imatge, moderna, de Sant Jaume.


El mur dret de l'església, per les seves característiques, es dedueix que seria l'únic mur medieval que resta dels seus orígens i en la qual hi ha ressenyada una petita finestra en forma d'espitllera. Aquest fet es pot intuir està construït de la manera pròpia del segle XI; amb blocs de pedra escairats, sense polir, col·locats horitzontalment però sense cap regularitat.

Endinsant-nos ja a l'interior de l'edifici, ens trobem amb una sola nau amb altar al mur esquerre construït per la família Alsina l'any 1742. L'altar actual correspon a la reforma feta l'any 2000 per Mossèn Pere Ortí, en la qual es retirà el baptisteri de guix i un altar i un altar d'estil barroc clàssic que dataven del 1861. La sagristia va ser construïda l'any 1763 que és la data que consta a la porta qui hi dóna accés.



Una de les principals curiositats de l'interior és que, al mig del terra de la nau es localitza la sepultura de la família Xuriguera/Alsina. Barthomeu, en nom del seu sogre Magí Soriguera, demanà aquesta llicència a la cúria de l'església de Solsona, sent-li concedida per a ell i els seus descendents.   

Traducció inscripció: Sepultura / de Magí Xu / riguera i de / Bartomeu / Alsina i Xurigue /                              
ra i dels seus dia / 2 de desembre any 1731


En motiu d'aquesta església, petita però plena d'història, dedicada a Sant Jaume, es celebra la festa major de Palouet als voltants del 25 de juliol. Aquest any 2017, els actes de festa major es realitzaran durant els dies 22 i 23 de juliol al coincidir amb el cap de setmana. Dissabte al matí, Caminada popular i al vespre sopar de germanor i ball de nit. Diumenge dia 23 missa i ball de tarda. Tota la informació la podeu trobar a http://massoteres.ddl.net/novetats.php?id=24664&id_seccio= .

Us hi esperem!




Informació extreta de:
Diví, Maria del Carme. Inventari del patrimoni arqueològic, arquitectònic i artístic de la Segarra. Fundació Jordi Cases i Llebot. Fotografia: Andreu Arfelis. Volum V: Massoteres.

Fotografies: Miquel Parramon