La
tardor ens brinda productes de temporada extraordinaris i, una vegada més, a
Restaurant Palouet de Segarra, ens agrada aprofitar-los i treure’n el màxim
partit. És el cas del codony, una fruita que és fragant i
perfumada a la vegada és aspra, dura i
poc versàtil a la cuina. Una fruita característica de terres fredes, ja que el
seu conreu s’adapta bé a les dures condicions climatològiques de l’hivern. I
des de temps llunyans que amb gran part de la producció de codony es solia
elaborar el codonyat, bullint els codonys i barrejant-los amb sucre, de manera
que permetia i permet que es conservi força temps el producte un cop elaborat.
Aquest fet, juntament amb que és un producte de gust i fragància peculiar i
dolça, el converteix en un imprescindible a la nevera durant els mesos d’hivern
com a mínim ja sigui per menjar-lo sol o amb iogurt, per postres, com per
acompanyar formatges o altres receptes salades.
En
aquest post, us portem la que per nosaltres és, sens dubte, la millor recepta
de codonyat del món! I no és la del nostre cuiner, sinó la de la seva mare, la Claustre! I és que en aquests casos, no hi ha res millor que una
recepta tradicional, d’aquelles que s’elaboren amb tot l’afecte, amor i passió,
ingredients que també són imprescindibles per tal que una elaboració quedi
encara més bona!
Ingredients:
- - 1 kg de
codony net (sense llavors ni impureses)
- - 650 gr de
sucre morè de canya.
- - Mitja
llimona.
- - Una
branqueta de canyella.
Preparació:
El
primer que farem serà netejar els codonys amb aigua per treure la pelussa, els posarem
sencers a bullir amb una olla 4-5 minuts i passat aquest temps els traurem i els
deixarem escórrer.
Seguidament,
els partirem i els hi traurem les llavors i tot el que considerem impureses; els
tallem a trossos (d’una mesura aproximada que equivalgui a un parell de gallons
de taronja), els tornarem a posar a l'olla amb el suc de mitja llimona, la
branca de canyella i el sucre i allà han d' estar 24 hores en repòs, i l’únic
que hem de fer es remenar-ho un parell de vegades.
Passat
aquest temps, ja veureu que el sucre quasi es desfà sol, posarem el foc fort
fins que bulli i, un cop ho faci, el baixarem i el deixarem fluixet. D’aquesta
manera, l’haurem de remenar molt poc.
Quan
faci uns 55 o 60 minuts que bulli, veurem que ja ha canviat de color i ja queda
poc del seu propi suc. Aleshores, hi traurem la canyella i ho triturarem a la
mateixa olla fins a aconseguir una textura ben fina.
Seguidament
ja ho podrem posar en un bol, motlle o safata que vulguem. De moment però, no
el taparem fins que s’hagi refredat del tot. Per tal de trobar-lo encara més
bo, és millor deixar-lo un mínim d’un dia en repòs.
Com
ja hem comentat hi ha vàries
maneres de consumir el codonyat. Al restaurant però, ens agrada servir-lo amb
formatge, concretament amb Brie, ja que, malgrat ser un formatge suau de gust,
hi trobem un punt salat que contrasta però combina molt bé amb el codonyat.
