SOPA DE CARN D’OLLA

S’acosta el Nadal i és moment de pensar quin menú preparar per dinar i satisfer a la família i amics. Sovint però, no ens hi hem de trencar gaire el cap, ja que les tradicions familiar s’imposen i condicionen els plats que es menjaran aquells dies. És a dir, els invitats ja esperen amb ganes tornar a tastar aquella escudella, aquells canelons i aquell rostit de pollastre.

Així doncs, a moltes cases la sopa de carn d’olla, o escudella, és un plat que fai falta per Nadal i, al blog de Restaurant Palouet de Segarra, us en volem parlar, i mostrar-vos la nostra recepta, que tant ens agrada.

L’escudella és un plat dels més tradicionals i representatius de la nostra cultura, una recepta que s’ha cuinat tota la vida, un plat antic que han consumit, podríem afirmar que totes les societats de parla catalana i, en definitiva, una preparació festiva que agrada a tothom i garanteix la felicitat degut a l’associació que comporta amb la reunió i la celebració.

En diuen de l’escudella i la carn d’olla, que és el plat de sopa que hi ha documentat, més antic d’Europa. El seu origen, es troba en les famílies pageses, que arreplegaven tot allò que trobaven al rebost, ja fos algun llegum, algun tros de carn o les restes de la collita, i ho feien bullir per fer-ne el plat. S’ha de dir però, que la introducció de la patata a aquesta recepta, va ser posterior, ja que no es comença a consumir aquest aliment fins dos segles més tard del descobriment d’Amèrica, el mateix cas és el de les mongetes seques.

Sense més preàmbuls però, presentem la recepta què elaborem al restaurant i, amb el vostre permís, us donem algun consell per l’elaboració d’aquest tradicional plat.

SOPA DE CARN D'OLLA

 Ingredients (10 persones):

. 250 gr. de carn picada de vedella

. 250 gr. de carn picada de porc

. 350 gr. de botifarra blanca

. 350 gr. de botifarra negra

. 4 braons de vedella

. 350 gr. de cansalada

. 1 careta de porc

. 10 ales de pollastre (o bé 3 cuixes)

. 1 col

. 200 gr. de pastanaga

. 1 api

. 500 gr. de cigrons

. 10 patates

. 3 alls

. 4 llesques de pa de pagès

. 100 cl. de llet

. 2 ous

. Galets de nadal

. sal

. farina

Preparació:

El primer que fem és posar en una olla la pastanaga, l'api, els braons de vedella, la cansalada, la careta de porc i el pollastre. Tot això, ho hem de cobrir d'aigua i que sobrepassin uns 8 dits i hi afegim una mica de sal.  Encenem el foc a nivell alt.

Mentre va bullint el brou aprofitem per fer la pilota. Per començar la seva elaboració posem en un bol la carn picada (tant la de porc com la de vedella), la llet, els alls tallats ben petits, els ous i una mica de sal. Ho barregem bé fins que vegem que hi ha una farsa homogènia, i és aleshores quan ja li podem donar la forma de pilota i enfarinar-la.

Quan l'olla on hem posat els ingredients en primer lloc ja porti una hora bullint, hi afegim les pilotes que hem elaborat juntament amb les botifarres i la col. Tot això ho deixem coure una mitja hora més.

Passats els 30 minuts, hi afegim les patates i els cigrons. Aquests últims, han d’estar prèviament cuits! Només quedarà que estigui bullint mitja hora més.

Com a recomanació, dir que sempre és millor fer-la d’un dia per l’altre ja que, d’aquesta manera, els gustos dels ingredients utilitzats quedaran més fixats i s’apreciaran més.

I ja tenim la sopa feta, ara només quedarà servir-la!

Per fer-ho colem tot el brou, i en separem la carn i les verdures que es serviran a part.

Al moment de servir el plat als comensals, el primer que servim és el brou colat, el qual haurem tornat a posar a bullir juntament amb els galets durant 13 minuts. En aquest moment, si convé, és quan hem de rectificar de sal.

Després servim la carn amb les verdures, les qual haurem posat a escalfar amb una part de brou.

Com ja hem comentat, poden existir moltes variants d'aquesta recepta. Per exemple, també hi ha qui serveix la sopa amb la pilota dins o, fins i tot, amb tots els ingredients trossejats i incorporats a la sopa. Hi ha receptes que varien el tipus de carns o de verdures. Tot això sempre va, al gust del consumidor!

Des de Restaurant Palouet de Segarra us desitgem bon profit i bones festes!

PASTÍS DE FORMATGE

El pastís de formatge, és una de les elaboracions de postres, més famoses i antigues de tot el món. Avui en dia el trobem arreu del món; des dels Estats Units a Austràlia, fins a l’Àfrica, Sud Amèrica, Europa central, nòrdica i de l’est i als països de tot el Mediterrani. Els anglesos, sostenen que el “cheese cake” té el seu origen en el seu país, degut a que apareix al receptari “The forme of cury”, datat del 1390. Certament però, a la Mediterrània es té constància d’elaboracions més antigues, ja que, els grecs i els romans, ja el feien.

Del pastís de formatge, n’hi ha múltiples versions. Pot ser cuit al forn o no. Refredat a la nevera, que sol incloure-hi gelatina i en forma de pastisset o cresta. També hi ha qui hi posa una base de galeta, tant si és cuit com no i, en canvi, hi ha qui prefereix prescindir-ne. També pot variar el tipus de formatge que s’utilitza: es pot fer amb crema de formatge únicament, afegint-hi mascarpone, amb formatge fresc, amb mató... infinitat de receptes i, totes exquisides!

Per un restaurant, incloure a les postres el pastís de formatge, acostuma a ser una bona idea. Té una bona acceptació, ja que agrada a quasi tothom i, a més, sempre se’n pot treure una bona elaboració amb una presentació que faci goig i agradi. Es pot degustar en qualsevol època de l’any, que sempre ve de gust!

A Restaurant Palouet de Segarra, fem una recepta que porta dos tipus de formatge: en crema i mascarpone. Coem el pastís al forn i prescindim de la base de galeta. La recepta inclou un ingredient un punt insòlit: el iogurt. A nosaltres, ens encanta! El pastís de formatge queda amb gust suau i una textura esponjosa excel·lent, amb una capa una mica més cruixent a la part de sobre.

Us deixem la recepta per tal que la proveu de fer a casa, és ben senzilla. Esperem que us agradi tant com a nosaltres!

Ingredients: (10 racions)

Farina: 125 gr.

Sucre: 175 gr.

Crema de formatge: 500 gr.

Iogurt: 375 gr.

Mascarpone: 375 gr.

Ous: 10 peces

Sucre de vainilla: 50 gr.

Preparació:

El primer que fem per començar a preparar aquesta senzilla recepta, és batre els ous. Un cop batuts hi anem barrejant la farina i els dos tipus de sucre.

En un altre recipient, barregem el formatge en crema, el iogurt i el mascarpone fins que quedi una massa ben homogènia i els tres ingredients ben integrats.

Ja només ens quedarà unir els dos passos que hem fet prèviament en un sol bol. Ho remenem fins que quedi una massa ben lligada.

Folrem una safata amb paper de forn i hi posem la massa que hem obtingut.

La cocció és al forn, que és important que tinguem prèviament escalfat a 190 graus. El temps de cocció és aproximadament de 45 minuts.

I ja tenim el pastís llest. Veureu que ha quedat un pastís rectangular, com una “planxa” de pastís. El que fem, és tallar-ho de la forma que més ens agradi. Al restaurant, ho fem amb un motlle rodonet, així queda original i ens assegurem que totes les porcions siguin exactament del mateix tamany.

Per tal de servir-ho, hi posem melmelada de maduixa, unes nous i hi empolvorarem una mica de sucre de vainilla en pols.

Ja veieu que és ben fàcil! Així ràpidament tindrem unes postres que, tant poden ser pel dia a dia, com per un àpat on hagueu de quedar bé amb convidats. De ben segur que triomfareu, un pastís de formatge, és un valor segur!

RECEPTA TRADICIONAL I DE TEMPORADA. BOTIFARRA AMB FREDOLICS I PAPADA IBÈRICA CONFITATS

A l’últim post al blog, us vàrem parlar de la cuina de tardor. Avui, seguim amb la cuina de temporada i, us presentem una recepta que a més, vol fer un homenatge a la tradició culinària d’aquestes terres.

Per una banda doncs, la recepta incorpora bolets, concretament fredolics, que són boníssims, frescos i de temporada i, això, s’ha d’aprofitar!

Per altra banda, la cocció d’un ingredient com el porc que, en aquest cas el farem confitat. Aquest mètode d’elaboració i conservació de productes alimentaris, el confitat, s’utilitza a les nostres terres des de temps molt antics. En el cas de la nostra recepta, el porc es confita amb oli d’oliva suau, amb una cocció molt lenta del producte, que li donarà un sabor i textura suaus, que de ben segur us farà triomfar!

La recepta és ben senzilla de fer. Així doncs, us animem a tots a provar-la!

Ingredients: (4 persones)

- 500 gr. de fredolics

- 4 botifarres

- 150 gr. de papada ibèrica

- 4 alls

- 1 fulla de llorer

- sal

- oli d'oliva SUAU (molt important)

- 1 ou

Per fer aquesta senzilla recepta, el primer que fem és pre-escalfar el forn a 80 graus.

Mentrestant introduïm en una cassola apta per posar al forn els fredolics nets, la botifarra, la papada tallada, els alls laminats i la fulla de llorer. Un cop ho tinguem tot al recipient, salem tots els ingredients i els cobrim amb l’oli d’oliva suau. És molt important que es faci servir aquest tipus d’oli ja que, un oli de gust més intens, desvirtuaria el sabor d’alguns dels ingredients com pot ser el fredolic.

Una vegada tinguem tots els ingredients a la cassola, només caldrà introduir-ho al forn i deixar-ho durant tres hores i mitja, a la mateixa temperatura (80 graus) ja que, tal com hem comentat a la introducció, la cocció ha de ser a foc lent.

Passat el temps de cocció, la recepta ja quedaria feta. No obstant, com a recomanació, dir-vos que el plat es més bo d’un dia per l’altre. D’aquesta manera, l’endemà trauríem l’excés d’oli per tal de servir la recepta. Aquest oli però, no el llenceu! Com hem deixat veure a altres posts d’aquest blog, a Restaurant Palouet, som partidaris de la cuina d’aprofitament i no ens agrada desaprofitar res! Per tant, agafem l’oli sobrant i el podem posar, per exemple en una maionesa casolana, en la qual podrem gaudir d’un insòlit perfum de bosc, que haurà quedat impregnat gràcies als fredolics.

Un plat que harmonitza a la perfecció dos dels puntals de la filosofia del nostre restaurant: cuina de tradició local sempre amb productes de temporada.

A tastar-ho s’ha dit!

Bon profit!

LA CUINA DE TARDOR. RECEPTA DE LA CREMA DE CEPS

Ja fa unes setmanes que hem entrat a la tardor. Després de les delicadeses que ens porta la primavera i l’explosió d’hortalisses i fruites de l’estiu, la tardor ens pot semblar una estació més aviat tristona en què arriba la pluja i el fred i desapareixen productes tant fonamentals com els bons tomàquets. No obstant, aquesta època suposa el retorn de molts productes fantàstics, el camp ens dóna moltes de les seves joies i, amb les pluges i els dies frescs, s’omplen els prats i boscs de bolets i fruits vermells. Els fruits secs, les castanyes i les figues seran d’altres dels productes que s’introduiran a la nostra cuina i, als mercats, es posa a la venda l’última collita de llegums, carbasses i hortalisses com el carbassó, l’albergínia, la col o el porro.

Però no només canvia els productes que la terra ens ofereix, sinó que també es va produint un canvi a la manera de cuinar-los. Es van deixant enrere els plats més frescos i lleugers, propis de l’estiu, per donar pas a elaboracions més contundents com poden ser els guisats, les cremes i les sopes. Les temperatures van descendint i la humitat també arriba, i amb aquests canvis meteorològics, ens comença a venir de gust un altre tipus de dieta.

Un dels productes estrella d’aquesta estació, com ja hem comentat són els bolets. A les nostres terres, ens agrada anar-los a buscar, a collir, a plegar... però encara ens agrada més cruspir-nos-els! I és que a més, tenen unes propietats nutricionals excel·lents, ja que contenen fibra, redueixen el colesterol i milloren el funcionament immunitari. A més, són rics, vitamines del grup B, polisacàrids i una important diversitat de minerals.

Tot i que la manera de cuinar-los depèn molt de la varietat de bolet, les més tradicionals potser sigui guisar-los com a acompanyament de carns o fer-los a la brasa amb all i julivert. No obstant, hi ha infinitats de maneres de preparar aquesta joia de producte! I per això a Restaurant Palouet, avui us volem mostrar una recepta, que incorporem al menú de cap de setmana tant bon punt arriba la tardor: la crema de ceps.

CREMA DE CEPS. RECEPTA

Ingredients: (4 persones)

. 25 gr. de ceps deshidratats

. 2 porros

. 40 gr. de mantega

. 750 cl. de brou de verdures

. 300 cl. de nata

. Sal

. Farina

 Preparació:

Per començar, posem a hidratar els ceps en un recipient en aigua. Mentre s'hidraten anem fregint amb la mantega, a foc suau, 1 porro i mig, la manera de tallar-lo és indiferent, ja que  després s'ha de triturar.

Quan el porro comenci a daurar, hi afegim els ceps que hem posat a hidratar i continuem fregint durant un minut més.

Passat aquest temps hi agreguem el brou de verdures i l'aigua que hem fet servir per hidratar els ceps. S’ha d’anar en compte, que no hi caiguin possibles restes d’arena que els ceps podien tenir. Si cal, colem l’aigua per tal d’assegurar-nos que no hi quedin aquestes impureses.

Continuem bullint durant 10 minuts i llavors passem a triturar-ho tot. Una vegada triturat, hi afegim la nata (s'hi pot posar més o menys quantitat depenen de la textura que vulguem aconseguir).

Ja només queda rectificar de sal i ja tenim la crema feta!

Per tal de decorar una mica el plat, us proposem fer palla de porro. Per elaborar-la és tant senzill com tallar el mig porro que no hem fet servir per la crema a tires fines. Les enfarinem i les fregim en oli d’oliva abundant. Quedaran molt bé per la presentació!

Si per les raons que siguin preferim no utilitzar la nata hi ha altres maneres de guanyar la textura de la crema. Alguns exemples serien posar-hi patata bullida, pa o xampinyons prèviament fregits.

No us perdeu aquesta recepta. Fàcil, boníssima i de temporada!

Bon profit!

MARIDATGE. QUÈ ÉS I COM PREPARAR-NE UN

La definició de maridatge en el diccionari ens fa referència al casament d’un menjar amb una beguda, tradicionalment un vi. Tot i això, aquesta beguda pot ser qualsevol altra, des d’un vermut, una cervesa, un destil·lat o fins i tot una aigua mineral.

De maridatges n’hi ha de molts tipus: de proximitat, culturals, d’afinitat, de contrastos, etc., tots ells vàlids i acceptables degut a la parcialitat de cada persona. El que pot ser el millor maridatge del món per a un, pot no agradar al del costat.

Cal tenir en compte però, altres factors que intervenen en el maridatge, aquests tant importants com el propi plat i/o beguda escollida. La persona que prova aquesta combinació i el seu estat d’ànim, companyia i tots els factors externs que condicionen el maridatge (entorn, servei, vaixella, copes,…) també influiran, i de manera important, en l’avaluació de la combinació (maridatge) escollida.

Així doncs, cal remarcar la subjectivitat dels maridatges i tenir en compte tots aquests factors al moment de preparar-los i/o gaudir-los.

Endinsant-nos una mica més en la part de maridatge de vins, ara que és temps de verema, podem dir que és un dels maridatges més recurrents en els últims anys. 

Quan es prepara un maridatge, s’han de tenir en compte els sabors que es troben de forma natural en el vi. Evidentment, s’ha de tenir en compte l’enorme complexitat i varietat de vins que existeix, però, per simplificar-ho una miqueta, es de gran ajuda considerar que els vins tenen sabors bàsics depenent del tipus de raïm amb el que estiguin elaborats. D’aquesta manera, es poden trobar vins dolços o cítrics, vins amargs... a major contingut d'alcohol en el vi, més cos tindrà aquest i per descomptat, el procés d’envelliment que hagi tingut el vi, desenvoluparà també el seu aroma d’una manera diferent.

El menjar que es prepari per un maridatge de vins, pot afectar la percepció que tenen els comensals del vi maridat en funció de paràmetres com, per exemple, la quantitat de sal utilitzada, les espècies, o simplement el conjunt d’ingredients utilitzats en la seva preparació. En un maridatge de vins, hem de tenir en compte els sabors del vi que servirem i la combinació d’aquests amb el que els comensals prendran de menjar. Per aquest motiu, sempre és aconsellable, primer planificar amb antelació el conjunt del menjar i després buscar aquell vi que hi pugui maridar.

Tal i com hem dit en el conjunt de maridatges que poden existir, un maridatge de vins, pot ser una experiència totalment sensorial, que uneix tant el gust provocat pel vi i els aliments, com les aromes i sensacions que són presents a la sala quan es decanta el vi i es serveix el menjar.

Salut i bon profit!!!

Jordi Martínez i Llordella

Enòleg i Sommelier

Selecte Wine Store (Guissona)

TEMPS DE VI. RECEPTA: CONILL AL VI NEGRE

A Catalunya, el vi gaudeix d’una llarga tradició cultural que ha fet que es constitueixi una regió vinícola històrica i amb unes peculiaritats pròpies.

El conreu de la vinya va arribar pel Mediterrani de la mà de les civilitzacions grega i romana. Així doncs, la cultura, la tradició i el paisatge del vi formen part, des de fa segles, de la història de Catalunya, fins arribar al punt que s’han convertit en un símbol del nostre país.

Al nostre país, el conreu de ceps que predomina és el del raïm blanc en explotacions agràries familiars associades en cooperatives. També és cert que tradicionalment, han destacat els vins blancs i els vins licorosos com el vi ranci o el moscatell, entre altres.

No obstant, avui en dia trobem onze Denominacions d’Origen arrelades a Catalunya, totes elles amb una gran varietat de productes vitivinícoles, ja siguin de vins negres, rosats o blancs. Les esmentades Denominacions d’Origen (DO) garanteixen, no només l’origen geogràfic, sinó que també la qualitat d’un vi, confirmant que està elaborat a partir d’unes determinades varietats de raïm i amb unes pràctiques vitícoles, enològiques i d’envelliment establertes prèviament. D’aquesta manera, per tal de que un vi es pugui qualificar amb el nom de la Denominació d’Origen, ha d’haver passat uns controls analítics estrictes i que experts en garanteixin la qualitat a través de la seva degustació.

En conclusió, en cada una de les zones on existeix una DO, la geografia, el clima i les varietats de raïm fan que els vins elaborats a Catalunya siguin diversos entre ells, però amb un denominador comú: són productes de qualitat gràcies a la dedicació i l’afany de superació dels productors i elaboradors.

Per altra banda, el vi ha passat també ha ser un producte molt preuat per al consumidor, que cada vegada més, valora la tasca que hi ha darrera de cada ampolla i s’interessa per conèixer-ne les seves propietats. En els darrers anys, el vi ha sigut també objecte d’investigacions científiques, apuntant a que el vi, si és de qualitat, i sempre consumit amb moderació durant els àpats, contribueix al benestar de les persones i, fins i tot, l'Organització Mundial de la Salut ha considerat el vi aliment de la Dieta Mediterrània.

DO COSTERS DEL SEGRE

D’entre totes les Denominacions d’Origen de Catalunya, la que ens toca més d’aprop, la més pròpia de les nostres terres és la DO Costers del Segre.

És una Denominació pròpia de la demarcació de Lleida, constituïda per diverses subzones: Artesa, Vall del Riu Corb, les Garrigues, el Pallars Jussà, Raimat i Segrià. Es caracteritza per l’aplicació de tecnologia avançada i per la innovació. Així doncs, DO Costers del Segre està portant a terme una reconversió varietal i aposta per varietats com l'ull de llebre, el cabernet sauvignon, la garnatxa i també el sirah i el merlot.

Una altra característica d’aquesta Denominació d’Origen, és el contrast tèrmic propi del clima continental, accentuat per una insolació elevada i una pluviositat escassa. A més, cada subzona presenta diferències climàtiques i de sòl, i paisatges que conjuguen muntanya i pla.

En el seu conjunt però podríem dir que la DO Costers del Segre té les següents característiques pròpies:

Uns vins negres potents, equilibrats i estructurats. Les varietats de raïm més utilitzades són cabernet sauvignon, pinot noir, merlot i ull de llebre.

Els rosats, són frescos i fruitosos, elaborats principalment amb ull de llebre, merlot i cabernet sauvignon.

Per últim els blancs, poden ser d’un estil més clàssic, elaborats amb macabeu, xarel·lo i parellada, o bé amb un toc més modern, fets amb chardonnay, sauvignon blanc o riesling. Part de la producció de raïm blanc es destina sobretot a l'elaboració de cava.

Tota aquesta cultura del vi, tant arrelada a la nostra terra, que ens dóna aquest producte de gran qualitat, ha possibilitat l’aparició d’un important nombre de plats la base dels quals és el vi o els seus derivats. D’aquest manera, a Restaurant Palouet de Segarra, us volem brindar una recepta la qual, un dels productes estrella és el vi.

CONILL AL VI NEGRE

Ingredients: (4 a 6 persones)

 - 1 conill trossejat

- 1/2 ampolla de vi negre

- 2 cebes mitjanes

- 3 pastanagues

- pebrot verd

- 2 tomàquets madurs

- 4 alls

- oli d'oliva suau

- sal

- pebre negre

- pa

- avellanes

Preparació:

Per començar l’elaboració d’aquesta recepta, salpebrem el conill i el posem a fregir en una cassola, a foc mig, quan comenci a daurar-se el retirem.

Mentre sofregim el conill podem anar tallant la verdura, la qual una vegada haguem retirat el conill la podem introduir a la cassola. El tomàquet l’introduïm 5 minuts més tard.

Anem remenant les verdures, també a foc mig, fins que també quedin daurades. Llavors tornem a posar-hi el conill. La part del fetge no li posem, ja que l'utilitzarem per fer la picada.

Una vegada passats 3 minuts hi posem el vi negre i ho deixem reduir a foc lent. No hi ha un temps concret per tal de tenir-ho reduint, simplement, quan vegem que ha quedat una salsa una mica consistent, estarà apunt.

Finalment, ja només quedarà introduir-hi la picada, la qual farem amb avellanes, pa torrat i el fetge del conill. Aquesta s'haurà de posar quan la salsa comenci a lligar. Si convé a l'últim moment rectifiquem de sal.

És aconsellable fer aquest plat d'un dia per l'altre, ja que la barreja de sabor queda més amorosida.

 Bon profit!!

FESTES MAJORS I GASTRONOMIA

A mitjans d’agost es considera acabat el cicle agrari, així doncs, els pagesos podien descansar fins a començar la recol·lecta del raïm i l’ametlla. Per aquest motiu, és al voltant d’aquestes dates quan la majoria de pobles de la Segarra aprofiten i fan les seves festes majors. És aquest el cas de pobles com Talteüll, que celebra la festa major el mateix dia 15 d’agost i el cas de Massoteres, que la celebra entre els dies 20 i 22 d’agost.

Algunes de les festes majors, també coincideixen amb el dia del sant, patró del poble. És aleshores quan s’acostuma a fer una missa en honor al sant en qüestió. Trobem l’exemple en la festa major de Palouet, que es celebra el dia 25 de juliol en honor a Sant Jaume, patró de la vila.

Cada festa major doncs, és especial per la gent del seu poble, que la fa seva i li dóna un caràcter diferent. No obstant, hi ha elements que comparteixen, o són similars, en gairebé totes les festes majors dels pobles de la nostra comarca. Per exemple, no hi pot faltar pas el tradicional ball de festa major, els jocs de cucanya o el berenar amb coca i xocolata.

Un altre element propi de la festa major és la pirotècnia, ja sigui en forma de correfoc o de castells de foc. Aquests últims, normalment s’utilitzen per posar el punt i final a la festivitat.

I hi ha també una altra cosa que fa que les festes majors llueixin amb més força: el menjar. Així, podem pensar que festa i menjar, festa i àpat, festa i beure... van aparellats. El menjar de festa és un menjar especial; no és el menjar de cada dia.

Tots aquests esdeveniments festius acostumen a estar marcats per la distribució i el consum ritual o cerimonial d’aliments, generalment en major quantitat i de major qualitat que els dels dies “ordinaris”. Sovint, es tracta d’aliments que, ells mateixos, simbolitzen o denoten la festivitat. En definitiva, arreu i sempre, l’alimentació ha estat un component important de les festes, rituals i cerimònies en general. I d’aquesta manera es mantenen, arreu de la Segarra els grans àpats de festa major, ja sigui a casa o, cada cop més, al restaurant.

 Les menges de festa major però, han canviat al llarg dels anys. Abans el més tradicional era els canelons i la carn rostida i farcida. Avui en dia, hi ha qui prefereix posar-hi un toc de modernitat i originalitat i canviar-ho per nombroses preparacions i productes tal vegada més innovadors. També hi ha però, qui s’aferra a la tradició i als plats de festa major de “tota la vida”, ja que saben bé que són un valor segur, sempre agraden!