XURRASCO AMB CREMA DE MOSTASSA A L'ANTIGA

El xurrasco, una peça extreta del costellam de la vedella, es tracta d’una carn molt saborosa. A vegades però, ens podem trobar que no quedi suficient melosa, ja que és una peça a vegades poc tendra. Avui, en aquesta recepta, us portem una manera de cuinar el xurrasco que sorprèn per la seva melositat i textura, ja que queda tendre i, per descomptat, boníssim!

Així doncs, us animem a provar aquesta deliciosa recepta de carn, amb el toc tant original que hi dóna la mostassa, i que, a més, és molt fàcil de fer!

Ingredients: (4 persones)

. 12 talls de xurrasco

. Pebre vermell dolç

. Sal

. Romaní 

. 2 caps d'all

. 2 fulles de llorer

. 1 branca de romaní

. 4 cebes mitjanes

. 4 tomàquets madurs

. 1/2 litre de vi blanc

. 1/2 litre d'oli de gira-sol

. Mostassa a l'antiga

. Nata per cuinar

Preparació:

El primer pas a fer d’aquesta recepta, és marinar el xurrasco. Per fer-ho, el posem en una cassola per posar al forn juntament amb el llorer, els caps d'all partits per la meitat i el romaní, també ho salem i hi posem pebre vermell abundant. Un cop ho tenim, ho deixem reposar durant 4 hores amb la tapa de la cassola posada.

Un cop hagi passat aquest temps afegim el vi blanc i l'oli de gira-sol a la cassola i ho posem tot al forn, el qual haurem prèviament escalfat a 125 graus. La cassola ha de continuar amb la tapa posada.

El temps de cocció és d’aproximadament 90 minuts. Quan en porti 60 minuts introduïm el tomàquet  i les cebes tallades per la meitat .

Passats els 90 minuts traiem el suc de la cassola i amb la tapa oberta ho deixem rostir a 180 graus durant uns 6 minuts aproximadament. Mentrestant el suc que hem tret de la cassola el posem en una altra olla i ho deixem reduir el foc.

Per tal d’elaborar la salsa, afegim a la reducció que hem preparat i la mostassa a l'antiga, es podrà variar la quantitat d’ingredients el podem variar segons el gust o textura ens agradi més. És important tastar la salsa i, si convé la rectifiquem de sal.

Un cop tinguem les elaboracions acabades, és moment d’emplatar. Per muntar el plat posem el xurrasco, el tomàquet, la ceba i un parell de llàgrimes de la salsa de mostassa.

En aquest cas ho hem fet amb ceba i tomàquet però existeixen totes les variacions que es vulgui! Per exemple, s’hi poden introduir altres tipus de verdura com pot ser carxofes, pebrots o espàrrecs.

Bon profit!

LASANYA DE VERDURES I BACÓ

 La lasanya és un dels plats més típics que tenim de la gastronomia italiana. Aquesta recepta de pasta tan clàssica es composa de capes de pasta intercalades de farcit, normalment de carn, que és el més comú, però d’opcions i de receptes n’hi ha múltiples i en podem trobar de verdures, de pollastre, de tonyina... infinitat de possibilitats!

En quan a l’origen de la lasanya, es creu que es troba en l’època romana, més concretament amb Ciceró, qui la va crear ja que en els seus escrits fa esment a la seva passió per "Lagum", que eren tires de pasta llarga que s'omplien com l'actual lasanya entre capa i capa. Això era el més semblant, fins que al segle XVII es començarà a fer al forn per aconseguir la grandiosa lasanya gratinada.

En el blog d’aquesta setmana, us presentem una recepta que hem incorporat recentment al nostre menú de cap de setmana, la lasanya de verdures i bacó.

Ingredients (4 persones):

 - 200 gr. de xampinyons

- 125 gr. de carbassó

- 80 gr. d'albergínia

- 70 gr. de porro

- 125 gr. de bacó

- 8 làmines de lasanya

- 30 gr. de farina

- Oli d'oliva suau

- 400 cl. de llet

- Formatge ratllat

- Sal

Preparació:

El primer que fem és tallar la verdura i posar-la a sofregir a foc lent en una cassola, també la rectifiquem de sal. Quan ja quasi estigui cuita, hi afegim el bacó. Ho deixarem coure uns 5 minuts més i ja tindrem la farsa de la lasanya feta.

Un cop fet aquest pas retirem la farsa i la deixem en una escorredora amb un plat sota. L'oli que queda a la cassola l'aprofitem per fer la beixamel. Si n’hi ha un excés en podem retirar una part.

Per fer la beixamel afegim la farina a l'oli de la cassola, procurant que no arribi a l'ebullició. S’ha d'anar remenant fins que quedi una massa mitjanament compacta. Acte seguit hi anem afegint la llet de mica en mica i remenem fins arribar a la textura de beixamel que més ens interessi, un cop ho tenim gairebé acabat tornem a rectificar de sal.

Quan la beixamel quedi feta en retirem una tercera par de la cassola i el reservem. Llavors afegim les verdures i el bacó juntament amb la beixamel restant i remenem intentant que quedi ben impregnat d'aquesta.

L’últim pas que hem de fer abans de començar a muntar la lasanya, és bullir les làmines de pasta. Un cop fet, ja estem disposats per muntar la lasanya. Primer pintem una safata de forn amb l'excedent d'oli que haurà deixat la farsa quan l’hem escorregut. Seguidament, col·loquem les primeres 4 làmines de lasanya; introduïm la farsa de les verdures, el bacó i la beixamel; ho tapem amb les làmines restants; per damunt posem la beixamel que hem reservat i finalment el formatge ratllat.

A l’hora de fornejar-ho, el temps dependrà de si la farsa està feta al mateix moment i per tant ja és calenta o no. El cas és que hem deixar que primer s’escalfi l'interior de la lasanya, fins que arribi a una temperatura aproximada de 160 graus, ho anirem mirant. Quan estigui calent només queda posar el forn a mode grill i esperar que es dauri el formatge.

Cal apuntar que aquesta recepta està ideada amb aquest  tipus de verdures i aquesta quantitat de beixamel, però evidentment això va a gust del consumidor.

Bon profit!!!

CREMA DE CARXOFA AMB OLI DE MENTA I DAUS DE PERNIL

A l'hivern, que és temps de fred, arriben les carxofes, un producte meravellós, molt valorat a la cuina mediterrània.

Es tracta d’una saborosa hortalissa, originària de la costa mediterrània, amb grans possibilitats en el món de la cuina i la gastronomia però també amb moltes propietats saludables per al nostre organisme. És un producte del qual se’n respecta la temporalitat, així doncs la trobem des del novembre fins, com a molt tard l’abril, i mentre n’hi hagi, s’ha d’aprofitar!

En quant a les seves propietats nutricionals, cal remarcar el fet que conté molt poques calories i té propietats diürètiques, cosa que la converteix en un producte molt utilitzat en dietes per aprimar. A més, la carxofa conté vitamines del grup B i A. És rica en ferro, calci, fòsfor,  magnesi, potassi i sodi, i conté unes quantes  proteïnes i també hidrats de carboni i fibra.

Degut a totes aquestes propietats, la carxofa té uns beneficiosos efectes sobre l'organisme. És bona per als problemes digestius, gràcies a la fibra que aporta. Així, és depurativa, regula el trànsit intestinal el sistema immunològic. Ajuda a controlar el colesterol, a disminuir la pressió arterial i el nivell de sucre en sang i és antioxidant.

Per tot això, i per descomptat, perquè és boníssima culinàriament parlant, a Restaurant Palouet, quan n’és època la utilitzem en diversos dels nostres plats. Durant els mesos que trobem carxofes al mercat, la pots trobar als nostres menús, en diverses elaboracions com pot ser confitades amb cansalada o d’acompanyament en forma de “chips” de carxofa. No obstant, una de les novetats d’aquestes últimes setmanes és la crema de carxofa amb oli de menta i daus de pernil salat, que hem incorporat al menú d’entre setmana.

Us en brindem la recepta i us invitem a tots a provar-la!

El primer que s’ha de dir és que aquesta recepta és que sorprèn pel fet que, moltes vegades fem receptes de carxofes i només utilitzem el cor. Amb aquesta recepta utilitzarem les fulles que normalment van a les escombraries i ja veureu que surt una crema molt bona i saludable.

 També cal comentar que en aquest cas no posarem cap mesura, ja que dependrà de la quantitat de fulles que tinguem. Però ja veureu que serà molt fàcil fer la proporció.

Ingredients:

. Fulles exteriors de carxofa

. Patata

. Pastanaga

. Oli suau d'oliva

. Nata

. Menta

. Pernil

. Sal i pebre

Preparació:

Primerament, en una olla posem aigua a bullir i afegim les fulles de carxofa, ho deixem bullir a foc lent i amb la tapa posada durant 2 hores. Quan porti 90 minuts hi incorporem la patata i la pastanaga, aquestes faran que la crema agafi textura (si la volem més líquida en posem menys quantitat).

Mentre va bullint la carxofa es pot fer l'oli de menta, el qual és tan senzill com tallar la menta molt fina i barrejar-la amb oli.

 Un cop hagi bullit la verdura agafem les fulles i les triturem per la batedora elèctrica o la liquadora. Després ho passem pel colador xinès i també triturem la patata i la pastanaga.

Quan tinguem la verdura feta hi afegim, al gust, l'oli d'oliva, la nata, una part del brou de les verdures i ho salpebrem. Només caldrà tornar a donar-li temperatura abans de servir.

Per procedir l'emplatat posarem la crema, un rajolí d'oli de menta i uns dauets de pernil.

L'aigua sobrera del brou de les fulles no la llenceu ja que té moltes propietats!!

Bon profit!!  

MOUSSE DE TORRÓ DE XOCOLATA I MADUIXES

Durant les festes de Nadal, de ben segur que totes les cases han tingut a taula, un imprescindible per aquestes dates: els torrons.

Actualment n’existeixen múltiples varietats; els més clàssics, com poden ser els de Xixona o els de crema cremada i alguns que han aparegut més recentment, i que proven de combinar nous sabors i textures sorprenents.

No obstant, un torró que mai falta i que de ben segur que agrada a quasi tothom és el de xocolata. El podem trobar amb fruits secs (avellanes, nous o ametlles), amb arròs unflat, amb licors, de xocolata negra, amb llet o blanca, i també trobem el clàssic torró de trufa, amb una lleugera capa més consistent per fora però suau i cremós per dins... una delícia!

I encara que els torrons són un dolç boníssim i si són de xocolata més, els excessos de les festes sovint fan que n’acabem una mica tips i que ens sobrin tauletes de torró un cop acabats els grans àpats de nadal. Però cap problema! Es poden trobar múltiples receptes per tal d’acabar amb les restes de torró de tot tipus, reinventant-lo en unes postres diferents. En aquest cas, a Restaurant Palouet, us proposem una mousse de torró de xocolata (trufa), acompanyat amb una gelatina de maduixa, per donar-li un toc de frescor. Si us han sobrat torrons ja ho sabeu, aprofiteu-los amb aquesta recepta i de ben segur que triomfareu!

Ingredients (8 persones):

. 200 gr. de torró de xocolata

. 150 gr. de mantega

. 600 cl. de nata per muntar

. 45 gr. de sucre normal

. 15 gr. de sucre de vainilla

. 10 fulles de gelatina neutra

. 200 gr. de maduixes

. 150 cl. d'aigua

. 20 cl. de cointreau

. 20 cl. grosella

  

Preparació:

Per fer la mousse, el primer que farem serà posar la mantega a desfer al bany maria i, quan estigui desfeta hi anem afegint el torró i remenant fins que quedi una mescla homogènia. Quan estigui llest, ho deixem refredar i, mentrestant posem 5 làmines de gelatina en aigua freda durant 5 minuts. Passats aquests, ja ho podem afegir a la barreja de torró i mantega. Hem de remenar-ho bé per tal d’assegurar-nos que la gelatina es desfaci bé i s’integri. Un cop ho tinguem, ho reservem posant-ho a la nevera.

Seguidament, muntem la nata amb el sucre normal i també folrem un motlle amb paper de forn. Passada una hora, recuperem la primera massa que hem fet i hi afegim la nata, barrejant-la a mà, amb moviments suaus per tal de que no perdi l’aire i el volum. Un cop enllestit, ho afegim tot al motlle.

Per fer la capa de maduixes, comencem posant l'aigua, el cointreau, el sucre de vainilla i la grosella a escalfar. Mentre s’escalfa posem les 5 làmines de gelatina en remull, en pic comenci a bullir ho retirem del foc i després d'un parell de minuts hi afegim la gelatina tot remenant per tal d’aconseguir que es desfaci bé.

Per altra banda folrem un altre motlle (ha de ser igual que el que hem fet servir per la mousse de torró de xocolata) amb paper film. Agafem les maduixes i les laminem i anem col·locant al motlle. Finalment, afegim el líquid amb la gelatina i ho guardem a la nevera.

Per muntar-ho és tant senzill com desemmotllar el mousse i també la gelatina i col·locar-los un damunt de l'altre. Una altra versió pot ser anar tallant en un motlle metàl·lic peça per peça i posar-les una damunt de l'altra en un plat individual.

Per tal d’acabar d’arrodonir aquest plat i decorar-lo, cadascú ho pot fer amb l’ingredient que més li agradi. Algunes opcions podrien ser melmelada de maduixa, confiteria, ratlladura de xocolata, etc. Nosaltres però, el que fem al Restaurant és donar-li un toc explosiu i molt sorprenent posant-hi “peta zeta” de maduixa per sobre!

Bon profit!

SOPA DE CARN D’OLLA

S’acosta el Nadal i és moment de pensar quin menú preparar per dinar i satisfer a la família i amics. Sovint però, no ens hi hem de trencar gaire el cap, ja que les tradicions familiar s’imposen i condicionen els plats que es menjaran aquells dies. És a dir, els invitats ja esperen amb ganes tornar a tastar aquella escudella, aquells canelons i aquell rostit de pollastre.

Així doncs, a moltes cases la sopa de carn d’olla, o escudella, és un plat que fai falta per Nadal i, al blog de Restaurant Palouet de Segarra, us en volem parlar, i mostrar-vos la nostra recepta, que tant ens agrada.

L’escudella és un plat dels més tradicionals i representatius de la nostra cultura, una recepta que s’ha cuinat tota la vida, un plat antic que han consumit, podríem afirmar que totes les societats de parla catalana i, en definitiva, una preparació festiva que agrada a tothom i garanteix la felicitat degut a l’associació que comporta amb la reunió i la celebració.

En diuen de l’escudella i la carn d’olla, que és el plat de sopa que hi ha documentat, més antic d’Europa. El seu origen, es troba en les famílies pageses, que arreplegaven tot allò que trobaven al rebost, ja fos algun llegum, algun tros de carn o les restes de la collita, i ho feien bullir per fer-ne el plat. S’ha de dir però, que la introducció de la patata a aquesta recepta, va ser posterior, ja que no es comença a consumir aquest aliment fins dos segles més tard del descobriment d’Amèrica, el mateix cas és el de les mongetes seques.

Sense més preàmbuls però, presentem la recepta què elaborem al restaurant i, amb el vostre permís, us donem algun consell per l’elaboració d’aquest tradicional plat.

SOPA DE CARN D'OLLA

 Ingredients (10 persones):

. 250 gr. de carn picada de vedella

. 250 gr. de carn picada de porc

. 350 gr. de botifarra blanca

. 350 gr. de botifarra negra

. 4 braons de vedella

. 350 gr. de cansalada

. 1 careta de porc

. 10 ales de pollastre (o bé 3 cuixes)

. 1 col

. 200 gr. de pastanaga

. 1 api

. 500 gr. de cigrons

. 10 patates

. 3 alls

. 4 llesques de pa de pagès

. 100 cl. de llet

. 2 ous

. Galets de nadal

. sal

. farina

Preparació:

El primer que fem és posar en una olla la pastanaga, l'api, els braons de vedella, la cansalada, la careta de porc i el pollastre. Tot això, ho hem de cobrir d'aigua i que sobrepassin uns 8 dits i hi afegim una mica de sal.  Encenem el foc a nivell alt.

Mentre va bullint el brou aprofitem per fer la pilota. Per començar la seva elaboració posem en un bol la carn picada (tant la de porc com la de vedella), la llet, els alls tallats ben petits, els ous i una mica de sal. Ho barregem bé fins que vegem que hi ha una farsa homogènia, i és aleshores quan ja li podem donar la forma de pilota i enfarinar-la.

Quan l'olla on hem posat els ingredients en primer lloc ja porti una hora bullint, hi afegim les pilotes que hem elaborat juntament amb les botifarres i la col. Tot això ho deixem coure una mitja hora més.

Passats els 30 minuts, hi afegim les patates i els cigrons. Aquests últims, han d’estar prèviament cuits! Només quedarà que estigui bullint mitja hora més.

Com a recomanació, dir que sempre és millor fer-la d’un dia per l’altre ja que, d’aquesta manera, els gustos dels ingredients utilitzats quedaran més fixats i s’apreciaran més.

I ja tenim la sopa feta, ara només quedarà servir-la!

Per fer-ho colem tot el brou, i en separem la carn i les verdures que es serviran a part.

Al moment de servir el plat als comensals, el primer que servim és el brou colat, el qual haurem tornat a posar a bullir juntament amb els galets durant 13 minuts. En aquest moment, si convé, és quan hem de rectificar de sal.

Després servim la carn amb les verdures, les qual haurem posat a escalfar amb una part de brou.

Com ja hem comentat, poden existir moltes variants d'aquesta recepta. Per exemple, també hi ha qui serveix la sopa amb la pilota dins o, fins i tot, amb tots els ingredients trossejats i incorporats a la sopa. Hi ha receptes que varien el tipus de carns o de verdures. Tot això sempre va, al gust del consumidor!

Des de Restaurant Palouet de Segarra us desitgem bon profit i bones festes!

PASTÍS DE FORMATGE

El pastís de formatge, és una de les elaboracions de postres, més famoses i antigues de tot el món. Avui en dia el trobem arreu del món; des dels Estats Units a Austràlia, fins a l’Àfrica, Sud Amèrica, Europa central, nòrdica i de l’est i als països de tot el Mediterrani. Els anglesos, sostenen que el “cheese cake” té el seu origen en el seu país, degut a que apareix al receptari “The forme of cury”, datat del 1390. Certament però, a la Mediterrània es té constància d’elaboracions més antigues, ja que, els grecs i els romans, ja el feien.

Del pastís de formatge, n’hi ha múltiples versions. Pot ser cuit al forn o no. Refredat a la nevera, que sol incloure-hi gelatina i en forma de pastisset o cresta. També hi ha qui hi posa una base de galeta, tant si és cuit com no i, en canvi, hi ha qui prefereix prescindir-ne. També pot variar el tipus de formatge que s’utilitza: es pot fer amb crema de formatge únicament, afegint-hi mascarpone, amb formatge fresc, amb mató... infinitat de receptes i, totes exquisides!

Per un restaurant, incloure a les postres el pastís de formatge, acostuma a ser una bona idea. Té una bona acceptació, ja que agrada a quasi tothom i, a més, sempre se’n pot treure una bona elaboració amb una presentació que faci goig i agradi. Es pot degustar en qualsevol època de l’any, que sempre ve de gust!

A Restaurant Palouet de Segarra, fem una recepta que porta dos tipus de formatge: en crema i mascarpone. Coem el pastís al forn i prescindim de la base de galeta. La recepta inclou un ingredient un punt insòlit: el iogurt. A nosaltres, ens encanta! El pastís de formatge queda amb gust suau i una textura esponjosa excel·lent, amb una capa una mica més cruixent a la part de sobre.

Us deixem la recepta per tal que la proveu de fer a casa, és ben senzilla. Esperem que us agradi tant com a nosaltres!

Ingredients: (10 racions)

Farina: 125 gr.

Sucre: 175 gr.

Crema de formatge: 500 gr.

Iogurt: 375 gr.

Mascarpone: 375 gr.

Ous: 10 peces

Sucre de vainilla: 50 gr.

Preparació:

El primer que fem per començar a preparar aquesta senzilla recepta, és batre els ous. Un cop batuts hi anem barrejant la farina i els dos tipus de sucre.

En un altre recipient, barregem el formatge en crema, el iogurt i el mascarpone fins que quedi una massa ben homogènia i els tres ingredients ben integrats.

Ja només ens quedarà unir els dos passos que hem fet prèviament en un sol bol. Ho remenem fins que quedi una massa ben lligada.

Folrem una safata amb paper de forn i hi posem la massa que hem obtingut.

La cocció és al forn, que és important que tinguem prèviament escalfat a 190 graus. El temps de cocció és aproximadament de 45 minuts.

I ja tenim el pastís llest. Veureu que ha quedat un pastís rectangular, com una “planxa” de pastís. El que fem, és tallar-ho de la forma que més ens agradi. Al restaurant, ho fem amb un motlle rodonet, així queda original i ens assegurem que totes les porcions siguin exactament del mateix tamany.

Per tal de servir-ho, hi posem melmelada de maduixa, unes nous i hi empolvorarem una mica de sucre de vainilla en pols.

Ja veieu que és ben fàcil! Així ràpidament tindrem unes postres que, tant poden ser pel dia a dia, com per un àpat on hagueu de quedar bé amb convidats. De ben segur que triomfareu, un pastís de formatge, és un valor segur!

RECEPTA TRADICIONAL I DE TEMPORADA. BOTIFARRA AMB FREDOLICS I PAPADA IBÈRICA CONFITATS

A l’últim post al blog, us vàrem parlar de la cuina de tardor. Avui, seguim amb la cuina de temporada i, us presentem una recepta que a més, vol fer un homenatge a la tradició culinària d’aquestes terres.

Per una banda doncs, la recepta incorpora bolets, concretament fredolics, que són boníssims, frescos i de temporada i, això, s’ha d’aprofitar!

Per altra banda, la cocció d’un ingredient com el porc que, en aquest cas el farem confitat. Aquest mètode d’elaboració i conservació de productes alimentaris, el confitat, s’utilitza a les nostres terres des de temps molt antics. En el cas de la nostra recepta, el porc es confita amb oli d’oliva suau, amb una cocció molt lenta del producte, que li donarà un sabor i textura suaus, que de ben segur us farà triomfar!

La recepta és ben senzilla de fer. Així doncs, us animem a tots a provar-la!

Ingredients: (4 persones)

- 500 gr. de fredolics

- 4 botifarres

- 150 gr. de papada ibèrica

- 4 alls

- 1 fulla de llorer

- sal

- oli d'oliva SUAU (molt important)

- 1 ou

Per fer aquesta senzilla recepta, el primer que fem és pre-escalfar el forn a 80 graus.

Mentrestant introduïm en una cassola apta per posar al forn els fredolics nets, la botifarra, la papada tallada, els alls laminats i la fulla de llorer. Un cop ho tinguem tot al recipient, salem tots els ingredients i els cobrim amb l’oli d’oliva suau. És molt important que es faci servir aquest tipus d’oli ja que, un oli de gust més intens, desvirtuaria el sabor d’alguns dels ingredients com pot ser el fredolic.

Una vegada tinguem tots els ingredients a la cassola, només caldrà introduir-ho al forn i deixar-ho durant tres hores i mitja, a la mateixa temperatura (80 graus) ja que, tal com hem comentat a la introducció, la cocció ha de ser a foc lent.

Passat el temps de cocció, la recepta ja quedaria feta. No obstant, com a recomanació, dir-vos que el plat es més bo d’un dia per l’altre. D’aquesta manera, l’endemà trauríem l’excés d’oli per tal de servir la recepta. Aquest oli però, no el llenceu! Com hem deixat veure a altres posts d’aquest blog, a Restaurant Palouet, som partidaris de la cuina d’aprofitament i no ens agrada desaprofitar res! Per tant, agafem l’oli sobrant i el podem posar, per exemple en una maionesa casolana, en la qual podrem gaudir d’un insòlit perfum de bosc, que haurà quedat impregnat gràcies als fredolics.

Un plat que harmonitza a la perfecció dos dels puntals de la filosofia del nostre restaurant: cuina de tradició local sempre amb productes de temporada.

A tastar-ho s’ha dit!

Bon profit!